22 de març 2011

"Pulp Fiction"

Pulp Fiction és tot un clàssic dels anys noranta del director Quentin Tarantino.


FITXA TÈCNICA
Títol: "Pulp Fiction"
Títol original: "Pulp Fiction"
Any: 1994
Gènere: Thriller
Director: Quentin Tarantino
Repartiment principal: John Travolta, Samuel L. Jackson, Uma Thurman, Bruce Willis, Quentin Tarantino, Rosanna Arquette, Ving Rhames.
Sinopsi: Dos assassins a sou treballen per un home anomenat Marsellus. Quan aquest últim ha de marxar, encarrega a un dels seus dos assassins que cuidi de la seva atractiva dona. Malauradament, l'últim home que es va ocupar d'aquest repte, va ser matat per Marsellus. 
Premis: 1 Oscar (millor guió original), 1 Globus d'Or (millor guió), 2 BAFTA, Festival de Cannes, 2 premis National Board of Review, 2 premis David de Donatello


Anàlisi del cartell

El punt de vista utilitzat és el mig o natural, i el pla es podria considerar un pla general, ja que apareix la figura humana i es descriu el lloc on aquesta figura apareix.

Tal i com podeu veure, es tracta d'un disseny de cartell poc convencional, si el comparem amb els que hem estat analitzant, fins la moment. Potser per aquest fet, també es considera com un dels millors cartells de la història.

La seva composició es basa en la maquetació de la portada d'una revista. Conté la pastilla de color superior per posar el títol del film (Pulp Fiction) així com un subtítol amb el nom del seu director. Tanmateix, també s'aprofita per destacar un dels premis concedits pel film (Festival de Cannes).
El cartell, o en aquest cas la portada de revista, es completa amb la imatge del personatge femení per presentar el fil narratiu de la pel·lícula.
Aquest personatge femení, interpretat per una morena Uma Thurman, demostra a l'espectador certa sensualitat a través de la seva postura corporal, mirada, acció, vestimenta i maquillatge. 

Si us hi fixeu, davant d'ella hi ha un element que ens descriu el gènere cinematogràfic del film; una arma. Tot i així, i potser només són imaginacions meves, no veieu la pistola i el paquet de tabac una mica estrany? Potser només es la resolució de la meva pantalla, però diria que hi ha una post-producció fotogràfica darrere seu. Però només són barates suposicions.

Els títols en groc al lateral esquerra, on ens presenten els noms de l'equip artístic del film, ens recorda als temes destacats d'aquell número de revista fictici. 

Per últim, dos detalls tan insignificants però necessaris per atorgar certa versemblança a l'objectiu del cartell (ser la portada d'una revista): el preu de la revista i l'efecte desgastat del paper.


Més informació de la pel·lícula...

Us deixo amb una de les escenes més famoses, per no dir la més coneguda, popularment parlant, de "Pulp Fiction". Per què, qui no ha ballat algun cop així quan ha escoltat aquesta cançó? ;)



Que tingueu una bona setmana!!


I A LA PROPERA ENTRADA... Algunes de les llistes amb els millors cartells de cinema.


6 comentaris:

ricard ha dit...

Una curiositat: l'escena del ball -i la conversa que la precedeix- està inspirada en una escena semblant de "Bande à part" (Jean-Luc Godard, 1964). Tarantino no amaga la seva admiració per aquest film, doncs la seva productora es diu "A band apart"; un joc de paraules força obvi.

Anònim ha dit...

Típica pel·lícula que tothom ha vist, i jo no! :$ A veure si algun dia m'animo a fer-ho! ^^

Això sí, l'escena del ball sí que la coneixia, és mítica!

Marc ha dit...

La peli és molt bona. Té molt bons moments: l'adrenalina, el tret accidental, la serra...
Boníssima. I el treball actoral, també!

Moroboshi ha dit...

Una de les meves pel·lícules preferides, sens dubte. Hi vaig aprendre coses que no se li han de fer a la dona d'un altre, algun passatge de la Bíblia i paraulotes que llavors, als aproximadament 14 anys quan la van fer per TV3, em van marcar per sempre. La vaig gravar (d'adolescent tenia per costum gravar en VHS totes les pel·lícules importants de la setmana que feien a TV3 o al Canal+, encara que no sabés com serien. D'aquesta li'n vaig posar fragments al meu cosí, que llavors devia tenir uns 9 anys. :)

I sí, gran cartell, que algun dia em compraré en forma de pòster perquè... collons... ja va tocant.

Mònica ha dit...

Ricard, moltes gràcies per la teva aportació! No en tenia ni idea d'aquesta admiració que comentes! M'ho apunto! ;)

It's not a phase, l'escena del ball és mítica! S'hagi vist o no vist, és la típica escena que tothom coneix! :)

Marc, si pogués resumir el film en una paraula seria tal i com dius; adrenalina. Gràcies per la teva aportació!

Moroboshi, quin fart de riure amb el teu comentari! I el teu cosí no va sortir traumatitzat amb 9 anys? ;D

Jordicine ha dit...

Una de les meves pel·lícules de capçalera a la qual, per sort, el temps no li ha fet massa mal. Jo de cartells no hi entenc massa però m'agrada aquest aire a vell. Un petó i fins aviat.

Publica un comentari a l'entrada