19 oct. 2011

"12 hombres sin piedad"

Avui us porto un cartell que trobem en el llibre "Film Posters of the 50s" del film "12 hombres sin piedad"

FITXA TÈCNICA
Títol: "12 hombres sin piedad"
Títol original: "12 Angry Men"
Any: 1957
Gènere: Drama 
Director: Sidney Lumet
Repartiment principal: Henry Fonda, Lee J.Cobb, Robert Webber, Martin Balsam, Jack Warden, E.G. Marshall i Ed Begley
SinopsiDotze homes han de decidir per unanimitat la condena per un jove que està acusat de matar al seu pare. Al principi, onze homes estan d'acord amb la culpabilitat del jove, però només un dels membres creu que és innocent i intentarà debatre el seu raonament.  


Anàlisi del cartell


El cartell ens presenta un seguit de primeríssims primers plans dels dotze personatges que donen nom al film.

Aquests plans donen forma a la fulla del ganivet que apareix com element central en la composició del cartell. Però no em vull despistar, i ja que parlem dels plans, i dels rostres dels personatges, fem-los una ullada (probablement haureu d'ampliar la imatge si ho voleu percebre amb facilitat).

Els rostres dels dotze homes no són iguals. Cadascun d'ells té unes expressions facials determinades que ens descriuen i revelen quin és el seu comportament o emoció. 

Aquests personatges estan agrupats en tres perfils o grups de personatges:
1) el personatge de l'esquerra (Henry Fonda) és el rostre més gran del cartell
2) grup format per 5 homes amb unes mides semblants i detalls físics treballats
3) i arribem a l'últim grup, format per 6 homes que apareixen en dimensions més reduïdes, i amb pocs detalls físics treballats. Fins i tot, apareix algun personatge amb la cara mig amagada. 

Cada grup es podria considerar com la seva participació en la narració del film. Com més lluny, menys participatiu o menys rellevant pels fets que succeeixen en el film.

Mirant els rostres dels actors, en podem extreure moltes coses (hàgim o no vist el film). El personatge de Henry Fonda ens mostra una cara serena, seria i pausada. Gairebé podríem dir que es tracta del personatge que ens mostra més seguretat en el cartell. Els membres del 2n grup ens mostren rostres amb desgrat (nassos arrugats, celles caigudes, llavis superiors un pèl elevats i ulls gairebé tancats) i amb ràbia (celles juntes i caigudes, mirada intensa i parpelles tenses).
Tots aquests gestos ens mostren una part de la dimensió psicològica de cadascun d'aquests personatges i l'actitud que mostraran davant dels fets narratius.
L'últim grup, el menys actiu, ens mostren cares més dubtoses (fronts arrugats i celles juntes) ja que probablement estan avaluant els fets i els diàlegs que s'originen en el film.

Tal i com hem dit anteriorment, aquests rostres donen forma al ganivet central del cartell, que està enquadrat dins un rectangle negre, i que alhora, aquest últim està enquadrat dins un altre rectangle verd. Però no ens podem enganyar, el protagonista indispensable d'aquest cartell es troba en els rostres dels personatges. L'únic element que ens pot enganyar l'atenció és el títol del film "12 Angry Men".


Més informació de la pel·lícula

Aquest film ha tingut nombroses versions i paròdies. Veurem el tràiler i algun fragment, de dues versions.

La primera, una versió espanyola que es va fer l'any 1973 amb Gustavo Pérez Puig com a director, i Jesús Puente, Pedro Osinaga, José Bódalo, Luis Prendes, Manuel Alexandre, Antonio Casal, Sancho Gracia, José María Rodero, Carlos Lemos, Ismael Merlo, Fernando Delgado i Rafael Alonso, com actors protagonistes.
Podeu veure el film sencer aquí (font: Rtve a la carta).

Us adjunto alguns fragments en aquest enllaç a YouTube:



Existeix una altre versió més moderna, realitzada l'any 1997 amb Jack Lemmon com actor protagonista i William Friedkin com a director, en aquest cas, del telefilm.


Us adjunto el tràiler original del cartell que hem analitzat (anglès):



En coneixeu alguna altre versió? Heu vist alguna de les que hem comentat? Jo només he vist la de Sidney Lumet. 


5 oct. 2011

El cartell de la setmana... Scarface (El precio del poder)

Aquesta setmana analitzem el cartell d'un dels clàssics dels films de gàngsters, amb Al Pacino i el seu (per sempre més) alter ego, Tony Montana. 


FITXA TÈCNICA
Títol: "El precio del poder"
Títol original: "Scarface"
Any: 1983
Gènere: Acció, drama, crim i mafia. 
Director: Brian De Palma
Repartiment principal: Al Pacino, Michelle Pfeiffer, F. Murray Abraham, Mary Elizabeth Mastrantonio, Robert Loggia, Steven Bauer i Harris Yulin.
Sinopsi: Un emigrant cubà, fred i sanguinari, conegut amb el nom de Tony Montana es trasllada a Miami amb l'objectiu de ser un important gàngster dins del crim organitzat. Ell i el seu amic, Manny Rivera, intentaran aconseguir-ho, tot i viure amb el preu del poder.


Anàlisi del cartell

El cartell de Scarface té unes peculiaritats que el diferencien de molts altres que hem analitzat a "Cinema en cartells".

Algunes de les característiques són:
- Composició del cartell a través d'un eix de simetria
- Ús, gairebé exclusiu, del blanc i el negre
- Una breu sinopsi del film
- Els crèdits del film ocupen una important part del cartell

El cartell se'ns presenta amb un pla sencer del personatge principal molt centrat, i a través d'un pla mig o natural.
Aquest personatge, es converteix en l'eix de simetria del cartell. És l'element indispensable per a la construcció del cartell i de la narració del film. No podem oblidar que es tracta del personatge principal, el que dóna nom a la pel·lícula i el que es vol convertir en un important gàngster.
Per a la representació del personatge s'utilitza una imatge de l'actor a través del mode d'imatge en blanc i negre i amb uns ajustaments de brillantor i contrast molt alts. No us recorda a la tècnica utilitzada pel cartell "El padrí"?


Tal i com vam comentar en aquell post, amb aquesta tècnica aconseguim dramatisme en la imatge, en el personatge i en la situació; i tot i que en el film "El padrí" el negre era el que guanyava terreny al blanc, en aquest cas, el blanc és el que guanya presència al negre per marcar el perfil d'Al Pacino. De la mateixa manera, algunes parts del seu cos (espatlla, cama i braç esquerres) queden immerses amb el fons blanc del lateral dret del cartell.
Per fer un últim apunt sobre aquest aspecte, podríem recordar un altre cartell, com el del film de Woody Allen "Match Point", que també usa la tècnica del blanc i negre per aconseguir un major dramatisme en algunes de les instantànies de la seva narració.

Una altre de les característiques que hem mencionat, és l'ús d'una breu sinopsi del film per a la composició del cartell. Un fet estrany que no veiem sovint: 15 línies per fer-nos una idea del que veurem!



Per què els crèdits ocupen una bona part del cartell?
Suposo que això ho van creure oportú per explicar al públic que el que veuríem seria un producte cinematogràfic de qualitat amb uns professionals al seu darrere que ho avalaven. 


I com no, per justificar el remake del film de 1932 de Howard Hawks. Pel·lícula que es considera d'una major qualitat que la seva successora d'en Brian De Palma



I per últim, us recordem que aquest cartell ocupa la posició nº28 a la llista dels millors cartells de cinema segons TC Candler, que vam comentar en el nostre bloc i que podeu recuperar aquí.



Més informació de la pel·lícula

Us adjunto el tràiler del film:



Aquest any, l'Scarface interpretat per Al Pacino ha fet 28 anys i per celebrar la seva edició en Blu-Ray, 500 sales de cinema d'Estats Units la van projectar de nou amb les imatges i el so restaurats en alta definició, el passat 31 d'agost.


Font de la notícia: noticias24.com

Fotografies: REUTERS/Fred Prouser







30 set. 2011

"Film Posters of the 50s"

Avui us porto un regalet bibliogràfic! Me'l van regalar la setmana passada, però el vull compartir amb vosaltres perquè té molta relació amb el bloc.

Es tracta de: "Film Posters of the 50s: The Essential Movies of the Decade".


Tal i com veieu, és un llibre recopilatori de més de 100 cartells de cinema dels anys 50. 
El paper és de gran qualitat, els colors són molt vius, i apareixen cartells en diversos idiomes (castellà, anglès, japonès, francès, italià..), tot i que la gran majoria es troben en anglès. 

De vegades, ens mostren el mateix cartell en diferents llengües o dissenys. Seria el cas, per exemple, del film d'Elizabeth Taylor "La casa sobre el tejado de zinc" (1958) en el qual es pot observar la versió del cartell a Japó i a EUA.


Els cartells estan ordenats de forma temàtica o intèrpret, segons el cas.
1) Hi ha cartells a doble pàgina; com el fantàstic cartell del film "D'aquí a l'eternitat" (1953) en la versió francesa, 2) cartells a pàgina sencera; com l'alegre cartell de "Cantant sota la pluja" (1952) en versió italiana, o 3) cartells a mitja pàgina, com "Vacances a Roma" (1953) en la seva versió italiana.


Instantània del llibre, amb el cartell "D'aquí a l'eternitat" (1953)
Font: www.todocoleccion.net


Encara l'estic admirant, tot i que ho he de fer de mica en mica, i serà una molt bona font d'informació per posts posteriors. Així que ja us aviso que el cartell que veurem d'aquí dues setmanes és un dels que es troben en el llibre. 


22 set. 2011

Inspiracions o casualitats (III)

Mesos enrere, vam parlar d'inspiracions o casualitats entre els dissenys dels cartells de pel·lícules estrenades al cinema. Les podeu recuperar aquí(I) i aquí(II).
En aquells posts anteriors us havia comentat que molts cartells de cinema estaven inspirats en obres d'art, cartells i fotografies. 
En veiem uns quants?


Normandie (1935) vs Titanic (1997)

El cartell per al transatlàntic "Normandie" el va realitzar el pintor francès Adolphe Mouron, més conegut com a Cassandre. El seu estil es caracteritzava per usar un estil lineal i gràfic. Aquesta inspiració sempre la recordaré quan una professora d'història de l'art (una assignatura que vaig fer fa mil·lennis) ens ho va mencionar. Vaig quedar ben sorpresa de la semblança entre els dos cartells, i ja no m'oblidaré mai!




La jove de la perla o Noia amb turbant (1665) vs La jove de la perla (2003)

El quadre de "La jove de la perla" (o Noia amb turbant) va ser obra del pintor holandès Jan Vermeer. La seva obra, tal i com demostra aquesta pintura, representava escenes quotidianes amb una lluminositat especial. Aquesta lluminositat s'intenta mantenir en el cartell del film de Johansson i Firth, tot i que en aspectes diferenciats entre els dos actors.




La llibertat guiant el poble (1830) vs Les miserables (1982)

L'obra de "La llibertat guiant el poble" va ser realitzada pel pintor francès Delacroix i és el màxim exponent de l'escola romàntica. Les coincidències amb el cartell del film de Robert Hossein no són difícils de trobar.

Probablement existeixen moltes més coincidències amb obres d'art o amb cartells anteriors als films. I vosaltres? En coneixeu alguna?


I la setmana que ve, quin cartell analitzem?
Contesteu a l'enquesta que trobareu al lateral esquerra del bloc. Gràcies!




20 set. 2011

"Premio Bloggero"

Aquesta setmana hi haurà dos posts, i el d'avui és molt especial...! 
Els amics del bloc "Cine a lo pareja" (Cinecito i Cinexina) m'han atorgat el "Premio Bloggero"! Moltes gràcies amics! 
Per cert, us convido a tots que passeu pel seu bloc! És molt interessant la seva història!



El premi té una petita penyora que s'ha de complir si has sigut guardonat amb aquest premi:


  • Has d’anunciar-ho amb una entrada al teu blog.
  • Premiar a altres 10 blogs i avisar-los
  • Enllaçar el blog que t’ha concedit el premi
  • Compartir una frase i explicar perquè t’agrada.


  • Sobre la frase... n'he tingut moltes ballant pel cap, però al final m'he decidit per una:

    <<La meva àvia sempre deia que això, també passarà...>>

    Aquesta frase està extreta del film "La boda del meu millor amic", una de les meves 
    debilitats cinematogràfiques (m'encanta el guió, els actors, etc). Sempre em fa somriure, tot i que em conegui els diàlegs de cap a peus.
    He escollit aquesta frase perquè és quelcom semblant a la frase "don't worry be happy". No  t'entristeixis, no t'amarguis, perquè això què està passant ara i que t'està preocupant, també passarà.


    Sobre els blocs a triar, també és molt difícil, i tot i que hi ha blocs que ja els hi han atorgat, els hi donaré igualment perquè són els que segueixo habitualment:

    - Porcions, perquè m'encanta la seva filosofia de 400 paraules.

    - Cementiri de Pneumàtics, perquè la qualitat dels seus posts s'ho mereixen!

    - It's not a phase, perquè tenen un bloc amb convicció, realista, profundament treballat, i amb passió pel cinema.

    - Jordicine, perquè és un veterà de la blogosfera de la qual t'has d'emmirallar si vols obtenir la qualitat dels seus posts i la fidelitat dels seus seguidors.

    - Parlem una mica de cinema?, una altre veterana de la blogosfera, on em llegeixo tres o quatre posts sense adonar-me!

    - M.A.Confidential, perquè gràcies als les informacions dels seus posts vaig poder gaudir d'una gran nit de cinema a la fresca, a "Sala Montjuïc"
    - Cine a lo pareja, perquè era un bloc que no coneixia i que em té molt intrigada (tenen un interessant joc de cinema que no vaig poder evitar!)

    Wonder Films Cinema, perquè és un blogger cinèfil del qual sempre aprenc noves coses que ni coneixia!

    - Las fotos de las estrellas, perquè no puc evitar passar-m'hi hores i hores, observant meravelloses fotografies de l'Audrey, la Marilyn, l'Ava...

    - Lost highway blog, perquè m'intimida amb la qualitat i la dedicació que aporta a tots els seus posts.


    En principi, rebre aquest premi obliga a complir les tasques que abans he mencionat. Jo em conformo, si em dieu que us he alegrat una mica el dia!