Conceptes

En posts anteriors, us vaig prometre que us comentaria diferents models i tipus de muntatge, i els termes camp i fora de camp. 

Posteriorment, faré un altre post comentant els tipus de so, per incloure-ho dins l'apartat "conceptes i curiositats".

1. Els models de muntatge 

- Continuïtat: quan l'espectador està pendent de l'acció no s'adona dels diferents talls que conté la narració del film. D'aquesta manera, el film ens ha descrit una acció amb continuïtat. Seria el conegut muntatge clàssic del cinema.

- Juxtaposició: quan els diferents plans no tenen una coincidència temporal i d'espai. Seria el conegut com a muntatge ideològic.

2. Tipus de muntatge

- Tall directe: és el més utilitzat. S'utilitza quan un pla ve seguidament després d'un pla.

- Encadenat: el pas d'un pla a un altre pla, una mica més suau. (minut 0:15)  

- Fos a negre: el primer pla es fon a negre, i el segon apareix en negre. (minut 3:25)

- Cortinetes: una o vàries línies que escombren l'enquadrament en alguna direcció. D'aquesta manera, es va amagant progressivament l'última imatge d'una escena per incorporar-ne una de nova.

3. Definició de camp i fora de camp

- Camp: tot el que es es veu dins d'un pla.

- Fora de camp: tot el que queda fora del pla. En l'àmbit del cinema té una finalitat artística.

I A LA PROPERA ENTRADA... el cartell d' "El perfum"

"Una mujer marcada" i especial de Liz Taylor

Liz Taylor, una de les grans dives de Hollywood, ens va deixar el passat dimecres 23 de març, amb 79 anys i amb un llegat de pel·lícules que passaran a l'eternitat.

FITXA TÈCNICA

Títol: "Una mujer marcada"

Títol original: "Butterfield 8"

Any: 1960

Gènere: Drama
Director: Daniel Mann

Repartiment principal: Elizabeth Taylor, Betty Field, Dina Merrill, Eddie Fisher, Laurence Harvey i Mildred Dunnock.

Sinopsi: Gloria és una model de Nova York que aconsegueix una cita amb el milionari Weston Liggett. Entre ells sorgirà una apassionant relació que no agradarà a Emily, la dona de Weston.

Premis: 1 Oscar (millor actriu).

Anàlisi del cartell

El punt de vista utilitzat és el mig o natural, i el pla emprat és el conegut pla americà, o pla 3/4.

Es tracta d'un cartell dissenyat a través de la il·lustració, per atorgar-li al personatge, i en definitiva al film, cert dramatisme.

Aquest dramatisme, sobretot recau en els colors escollits per dissenyar el cartell, així com la seva utilització. El fons de la imatge és una barreja de colors que representa sentiments, persones i successos.

La gran creu vermella, situada just darrere de la figura femenina, ens il·lustra el títol de la pel·lícula i un objectiu.

La representació del personatge, interpretat per Liz Taylor, escenifica una escena quotidiana amb cert toc de sensualitat i casualitat a través d'una mirada concreta. Sembla que aquest cartell l'estiguem mirant a través d'uns ulls que observen atentament d'amagat, per veure què fa el personatge retratat, durant la seva vida. 

El títol del film està al marge inferior. Destaca que la majoria dels elements d'aquesta composició estiguin molt centrats en el conjunt del cartell: títol (la mujer marcada), la protagonista i la creu vermella.

Els únics elements que trenquen amb aquesta harmonia són els noms de tres dels actors dels films (Taylor, Harvey i Fischer) que estan en color blanc i al marge dret del cartell.

He escollit l'anàlisi d'aquest cartell perquè va ser la primera pel·lícula amb la qual Liz Taylor va aconseguir el seu primer Òscar, l'any 1961.

Especial Liz Taylor

Aquests últims dies, a la majoria de mitjans de comunicació s'han fet desenes d'especials sobre la seva vida i obra cinematogràfica. I tant una cosa com l'altre, van anar molt lligades amb l'Elizabeth Taylor.

A Hollywood, tot i que la notícia no va sorprendre especialment, si que va generar un munt de comentaris entre diferents estrelles, tant del cinema com de la música, i persones anònimes que l'admiraven.

Destaco algunes de les declaracions o comentaris de noms prou coneguts:

Barbra Streisand: "És el final d'una era. No només perquè fos una gran estrella, sinó pel seu humanisme"

Elizabeth Harley: "Era l'estrella més guapa i glamurosa i la seva croada contra la sida va ser realment inspiradora"

Elton John: "Hem perdut un gegant de Hollywood i, el més important, un ésser humà increïble"

Joan Collins: "Sabíem que el seu final era imminent però estem commocionats. Era la última de les grans llegendes de Hollywood que va fascinar amb una vida tan agitada com la seva carrera. Mai hi haurà una estrella que s'assembli amb lluminositat i generositat, però per sobre de tot, amb la seva lluita contra el sida"

La seva estrella en el Passeig de la Fama de Hollywood es va omplir de flors i espelmes, alhora que desenes d'admiradors anònims firmaven en el llibre recordatori instal·lat en el Museu de Cera de Madame Tussauds (Los Ángeles) i al costat de la figura de cera de l'actriu, caracteritzada amb el vestuari de Cleopatra.

El 1943, va aparèixer en un petit paper a "La cadena invisible" amb la popular gossa Lassie, i el 1944 amb "Fuego de juventud" amb Mickey Rooney es va començar a fer popular. Amb el film "Mujercitas", i amb disset anys, es va convertir en una actriu molt buscada per les productores de Hollywood. Llavors van arribar films com "El padre de la novia" (1950), "Un lugar en el sol" (1951), "La última vez que vi París" (1954), "Gigante" (1956) amb James Dean i Rock Hudson. 

Amb aquests dos actors, va mantenir una gran relació d'amistat, i amb la mort de Hudson, Liz va decidir presidir una organització per lluitar contra el sida. 

Entre altres films, el 1961 guanyaria la seva primera estatueta amb "Una mujer marcada" i el 1967, la seva segona estatueta amb "¿Quién teme a Virgina Wolf?". Entre aquestes dues pel·lícules, hi va haver "Cleopatra" (1963), un film que va ofegar a una productora que volia realitzar grans produccions històriques.

La seva vida privada, amb vuit matrimonis i una vida moguda al costat de Richard Burton, va ser molt comentada i criticada entre la opinió pública. 

Com a curiositat, Elizabeth Taylor va ser convidada a la sèrie "Los Simpson" vàries vegades, entre les quals, un cop va posar la veu a la petita Maggie.

Us recomano els especials "Las películas imprescindibles de Elizabeth Taylor" i "Las 15 portadas de Elizabeth Taylor en Fotogramas" de la revista "Fotogramas", així com l'article d'opinió que va escriure Isabel Coixet al diari "La Vanguardia".

Després de notícies com aquestes, sort que la màgia del cinema fa que tots els personatges es converteixin en eterns.

I A LA PROPERA ENTRADA... Alguns conceptes i termes del cinema.

Alguns dels millors cartells de cinema

En un dels posts anteriors que vaig penjar, us comentava l'existència de llistes d'alguns crítics, experts o aficionats al setè art, on classifiquen, els que per a ells són, els millors cartells de cinema de la història.

Si cerqueu per blocs i revistes de cinema, veureu innumerables classificacions sobre els dissenys dels millors cartells de la història.

La llista que rep més comentaris, referències i mencions, és la de TC Candler. Segons Cinemania, TC Candler és un periodista britànic que va ser responsable de Critical Mass Reviews, una de les primers pàgines de cinema a la xarxa, i de Coming Soon.

Tal i com veureu, he fet una selecció d'uns vint-i-cartells. Entre aquests vint-i-vinc, veureu alguns cartells coneguts i analitzats a "Cinema en cartells".

A continuació us adjunto alguns dels cartells d'aquesta llista, així com la posició que li correspon en el seu rànquing*:

Posició 99: "E.T. El extraterrestre"

Posició 93: "Luces de la ciudad"

Posició 91: "Amelie"

Posició 83: "Kill Bill"

Posició 76: "El laberinto del fauno"

Posició 71: "La ventana indiscreta"

Posició 64: "Titanic"

Posició 50: "El paciente inglés"

Posició 48: "El silencio de los corderos"

Posició 44: "El perfume"

Posició 41: "Muere otro día"

Posició 36: "Lost in Translation"

Posició 35: "El ataque de la mujer de 50 pies"

Posició 28: "El precio del poder" (Scarface)

Posició 23: "París, Je t'aime"

Posició 22: "Lawrence of Arabia"

Posició 21: "Casablanca"

Posició 15: "Premonition"

Posició 12: "El señor de la guerra"

Posició 9: "Vértigo"

Posició 6: "Anatomía de un asesinato"

Posició 4: "American Beauty"

Posició 3: "Pulp Fiction"

Posició 2: "Chinatown"

Posició 1: "The Sin of Nora Moran"

Què us ha semblat aquesta selecció? Us ha sorprès algun cartell o la posició que ocupa en el rànquing? 

*Podreu veure la llista complerta en el següent link: "Los cien mejores pósters de cine según TC Candler"

I A LA PROPERA ENTRADA... especial d'una de les estrelles més emblemàtiques de Hollywood que ens va deixar el passat dimecres; Liz Taylor.

"Pulp Fiction"

Pulp Fiction és tot un clàssic dels anys noranta del director Quentin Tarantino.

FITXA TÈCNICA

Títol: "Pulp Fiction"

Títol original: "Pulp Fiction"

Any: 1994

Gènere: Thriller
Director: Quentin Tarantino

Repartiment principal: John Travolta, Samuel L. Jackson, Uma Thurman, Bruce Willis, Quentin Tarantino, Rosanna Arquette, Ving Rhames.
Sinopsi: Dos assassins a sou treballen per un home anomenat Marsellus. Quan aquest últim ha de marxar, encarrega a un dels seus dos assassins que cuidi de la seva atractiva dona. Malauradament, l'últim home que es va ocupar d'aquest repte, va ser matat per Marsellus. 

Premis: 1 Oscar (millor guió original), 1 Globus d'Or (millor guió), 2 BAFTA, Festival de Cannes, 2 premis National Board of Review, 2 premis David de Donatello

Anàlisi del cartell

El punt de vista utilitzat és el mig o natural, i el pla es podria considerar un pla general, ja que apareix la figura humana i es descriu el lloc on aquesta figura apareix.

Tal i com podeu veure, es tracta d'un disseny de cartell poc convencional, si el comparem amb els que hem estat analitzant, fins la moment. Potser per aquest fet, també es considera com un dels millors cartells de la història.

La seva composició es basa en la maquetació de la portada d'una revista. Conté la pastilla de color superior per posar el títol del film (Pulp Fiction) així com un subtítol amb el nom del seu director. Tanmateix, també s'aprofita per destacar un dels premis concedits pel film (Festival de Cannes).

El cartell, o en aquest cas la portada de revista, es completa amb la imatge del personatge femení per presentar el fil narratiu de la pel·lícula.

Aquest personatge femení, interpretat per una morena Uma Thurman, demostra a l'espectador certa sensualitat a través de la seva postura corporal, mirada, acció, vestimenta i maquillatge. 

Si us hi fixeu, davant d'ella hi ha un element que ens descriu el gènere cinematogràfic del film; una arma. Tot i així, i potser només són imaginacions meves, no veieu la pistola i el paquet de tabac una mica estrany? Potser només es la resolució de la meva pantalla, però diria que hi ha una post-producció fotogràfica darrere seu. Però només són barates suposicions.

Els títols en groc al lateral esquerra, on ens presenten els noms de l'equip artístic del film, ens recorda als temes destacats d'aquell número de revista fictici. 

Per últim, dos detalls tan insignificants però necessaris per atorgar certa versemblança a l'objectiu del cartell (ser la portada d'una revista): el preu de la revista i l'efecte desgastat del paper.

Més informació de la pel·lícula...

Us deixo amb una de les escenes més famoses, per no dir la més coneguda, popularment parlant, de "Pulp Fiction". Per què, qui no ha ballat algun cop així quan ha escoltat aquesta cançó? ;)

Que tingueu una bona setmana!!

I A LA PROPERA ENTRADA... Algunes de les llistes amb els millors cartells de cinema.

Rutes de cinema (II)

Fa uns dies, us parlava d'unes rutes de cinema que es podien realitzar a la ciutat comtal, a través de les recomanacions de Barcelona Movie Walks.
Arrel d'aquell post, un dels comentaris* em va suggerir visitar la web de Filmaps, ja que corresponia a una recomanació semblant.

Quan visiteu Filmaps, us rebran amb la següent frase: 

"Descobrir, compartir i gaudir del turisme de les pel·lícules". 

La web de Filmaps la podeu trobar en quatre idiomes diferents: català, castellà, anglès i portuguès, i funciona a partir de les aportacions que realitzen els seus usuaris registrats. D'aquesta manera, tothom pot compartir la informació que sàpiga sobre els rodatges que s'han produït en el món. Per registrar-se, només es necessita un compte de correu, un nom i una contrasenya. Des del moment que estàs registrat, ja pots afegir pel·lícules i llocs de filmació. També hi podreu trobar informació referent a les gravacions de sèries de televisió.

Òbviament, quan més gran i més coneguda sigui la ciutat, més informació hi trobarem. A la pàgina principal, hi ha un llistat amb els 28 llocs més populars del web. Entre aquests llocs hi podem trobar Barcelona, Madrid i Sevilla.

(Imatges extretes de filmaps.com)

De la majoria de pel·lícules, hi ha adjuntat un mapa per localitzar els llocs de rodatge, fotografies de la zona i els tràilers corresponents al film.

Com és lògic, i enmig de l'era de les xarxes socials i la comunicació, podeu compartir les diferents troballes de films, a través de Twitter, Facebook, MySpace... i fins a 300 eines més.

Us animo que hi feu una ullada buscant la vostra ciutat o província, films que us agradin o us cridin l'atenció, i vulgueu saber més informació dels llocs on es van gravar. Alguns resultats us sorprendran! 

I per què no? Si sabeu d'alguna localització, afegiu-la o completeu-la!

Que passeu un molt bon cap de setmana!! 

I si feu alguna activitat cinèfila, gaudiu-ho! Tornem la setmana que ve!

I A LA PROPERA ENTRADA... un cartell de revista; "Pulp Fiction"

Una dècada de cartells

Navegant per la xarxa un dia em vaig trobar amb un bloc (Fünf Gemüse) que presentava uns cartells de cinema molt especials. Eren uns cartells que havia realitzat l'il·lustrador Agu Méndez per a la revista "Zoom Málaga", per exemplificar les pel·lícules que per a ell havien sigut més representatives de la passada dècada.

Veureu que es tracten de cartells originals, simpàtics, divertits, i amb l'essència principal dels personatges i dels seus caràcters. 

He realitzat una selecció entre els 21 cartells que he trobat d'aquest il·lustrador. Podeu consultar la resta d'il·lustracions aquí.

Us adjunto cada cartell realitzat per aquest il·lustrador, al costat del cartell original del film al qual fa referència. Que ho gaudiu!

Amelie

Millenium

 

Million Dollar Baby

Piratas del Caribe

Gran torino

Juno

Quin us ha agradat més? Heu mirat els altres cartells? 

I A LA PROPERA ENTRADA... aprofitant que serà divendres, noves rutes de cinema!

"Once"

Once és la història de dos ànimes bessones que es troben entre els carrers de Dublín, gravat en dues setmanes i amb un pressupost de 180.000€.

FITXA TÈCNICA

Títol: "Once"

Títol original: "Once"

Any: 2006

Gènere: Drama
Director: John Carney

Repartiment principal: Glen Hansard i Marketa Irglova
Sinopsi: Les vides d'un músic irlandès i d'una jove mare txeca s'entrellacen, per descobrir els seus respectius talents musicals, mentre inicien una relació de complicitat i admiració.

Premis: Premi del públic (Festival Internacional de Dublín), Premi del públic (Festival de Sundance), 1 Oscar (millor cançó original) i nominat a un premi IFTA a la millor música. 

Anàlisi del cartell

El punt de vista utilitzat és el mig o natural, i el pla emprat en la composició del cartell és un pla general, ja que descriu el lloc on la figura humana apareix. 

Els elements escollits pel disseny del cartell són els següents: actor, actriu, guitarra i imatge d'un carrer, aparentment, de Dublín.

Tan el personatge masculí, com el personatge femení, són coneguts durant la pel·lícula com el noi i la noia. Fins i tot, en els crèdits finals se'ls anomena d'aquesta manera. Segons una explicació del mateix director, va decidir no posar noms als personatges ja que volia concedir una dimensió universal al film. Pretenia que fossin uns personatges anònims amb els quals tothom es pogués sentir identificat amb les seves vivències i sentiments.

La imatge de la guitarra, un punt de vista que el podríem considerar gairebé zenital, és l'element que forma el terra pel qual caminen els personatges. Aquesta fet es podria associar amb el camí musical que faran els personatges durant la narració del film, i el motiu pel qual, els protagonistes es coneixeran en un carrer de Dublín.

L'escenificació del carrer de Dublín, s'utilitza per descriure i situar el lloc en el qual succeiran algunes de les accions de la pel·lícula. Tanmateix, es tracta del lloc laboral del noi (músic del carrer) i de la noia (vendre flors).

Els colors càlids són els que destaquen en el cartell de "Once": terrossos, ataronjats i marrons.

El títol del film (Once) està situat al marge inferior amb una tipografia senzilla de pal sec i amb color vermellós. Amb aquest títol s'acompanya una frase que es planteja directament a l'espectador: "Quantes vegades trobes l'amor de la teva vida?". El mateix film respon: "una vegada".

Amb aquesta última frase no vull que tingueu una idea equivocada del film. Es tracta d'una pel·lícula amb bona música, tranquila, amb complicitat i amb unes actuacions senzilles però creïbles. Es planteja l'esforç d'aconseguir els somnis de dos personatges, amenitzats amb una bona banda sonora que acompanyarà tots els fets de la narració. 

  

Per concloure, el film s'adreça a un públic que vulgui fugir de les grans produccions per deixar-se portar per una història senzilla però emotiva.

Més informació de la pel·lícula...

Sobre el rodatge del film, he trobat aquesta entrevista què va fer la revista Fotogramas, al director de "Once"; John Carney. Us adjunto una de les preguntes que et fas quan estàs veient el film:

"Las escenas callejeras parecen puro documental. Parecen rodadas con cámara oculta...

Rodábamos con tres cámaras y lentes de objetivo largo. Las colocamos lejos de los actores para que, en efecto, funcionaran como cámaras ocultas. Así captamos el bullicio de las calles dublinesas sin intervenir en él. Todo es real: la gente que aparece en esas secuencias nunca supo que filmábamos. Admiro a Ken Loach y Mike Leigh y, en cierto modo, el naturalismo de Once es mi particular homenaje a ambos." 

Us convido que visiteu la pàgina web oficial de "Once", en el qual podreu escoltar algunes de les cançons de la B.S.O., un interessant dossier amb les claus del film, i les tradicionals seccions (sinopsi, fitxes tècniques i artístiques, el tràiler, i per últim, imatges extretes de la pel·lícula).

Us adjunto un vídeo amb algunes de les escenes del film acompanyades amb una de les cançons principals:

Què us sembla? L'heu vist?

I A LA PROPERA ENTRADA... Curiosos cartells dissenyats per a representar una dècada de pel·lícules.