Liz Taylor, una de les grans dives de Hollywood, ens va deixar el passat dimecres 23 de març, amb 79 anys i amb un llegat de pel·lícules que passaran a l'eternitat.
FITXA TÈCNICATítol: "Una mujer marcada"
Títol original: "Butterfield 8"
Any: 1960
Gènere: Drama
Director: Daniel Mann
Director: Daniel Mann
Repartiment principal: Elizabeth Taylor, Betty Field, Dina Merrill, Eddie Fisher, Laurence Harvey i Mildred Dunnock.
Sinopsi: Gloria és una model de Nova York que aconsegueix una cita amb el milionari Weston Liggett. Entre ells sorgirà una apassionant relació que no agradarà a Emily, la dona de Weston.
Premis: 1 Oscar (millor actriu).
Anàlisi del cartell
El punt de vista utilitzat és el mig o natural, i el pla emprat és el conegut pla americà, o pla 3/4.
Es tracta d'un cartell dissenyat a través de la il·lustració, per atorgar-li al personatge, i en definitiva al film, cert dramatisme.
Aquest dramatisme, sobretot recau en els colors escollits per dissenyar el cartell, així com la seva utilització. El fons de la imatge és una barreja de colors que representa sentiments, persones i successos.
La gran creu vermella, situada just darrere de la figura femenina, ens il·lustra el títol de la pel·lícula i un objectiu.
La representació del personatge, interpretat per Liz Taylor, escenifica una escena quotidiana amb cert toc de sensualitat i casualitat a través d'una mirada concreta. Sembla que aquest cartell l'estiguem mirant a través d'uns ulls que observen atentament d'amagat, per veure què fa el personatge retratat, durant la seva vida.
El títol del film està al marge inferior. Destaca que la majoria dels elements d'aquesta composició estiguin molt centrats en el conjunt del cartell: títol (la mujer marcada), la protagonista i la creu vermella.
Els únics elements que trenquen amb aquesta harmonia són els noms de tres dels actors dels films (Taylor, Harvey i Fischer) que estan en color blanc i al marge dret del cartell.
He escollit l'anàlisi d'aquest cartell perquè va ser la primera pel·lícula amb la qual Liz Taylor va aconseguir el seu primer Òscar, l'any 1961.
Especial Liz Taylor
Aquests últims dies, a la majoria de mitjans de comunicació s'han fet desenes d'especials sobre la seva vida i obra cinematogràfica. I tant una cosa com l'altre, van anar molt lligades amb l'Elizabeth Taylor.
A Hollywood, tot i que la notícia no va sorprendre especialment, si que va generar un munt de comentaris entre diferents estrelles, tant del cinema com de la música, i persones anònimes que l'admiraven.
Destaco algunes de les declaracions o comentaris de noms prou coneguts:
Barbra Streisand: "És el final d'una era. No només perquè fos una gran estrella, sinó pel seu humanisme"
Elizabeth Harley: "Era l'estrella més guapa i glamurosa i la seva croada contra la sida va ser realment inspiradora"
Elton John: "Hem perdut un gegant de Hollywood i, el més important, un ésser humà increïble"
Joan Collins: "Sabíem que el seu final era imminent però estem commocionats. Era la última de les grans llegendes de Hollywood que va fascinar amb una vida tan agitada com la seva carrera. Mai hi haurà una estrella que s'assembli amb lluminositat i generositat, però per sobre de tot, amb la seva lluita contra el sida"
La seva estrella en el Passeig de la Fama de Hollywood es va omplir de flors i espelmes, alhora que desenes d'admiradors anònims firmaven en el llibre recordatori instal·lat en el Museu de Cera de Madame Tussauds (Los Ángeles) i al costat de la figura de cera de l'actriu, caracteritzada amb el vestuari de Cleopatra.
El 1943, va aparèixer en un petit paper a "La cadena invisible" amb la popular gossa Lassie, i el 1944 amb "Fuego de juventud" amb Mickey Rooney es va començar a fer popular. Amb el film "Mujercitas", i amb disset anys, es va convertir en una actriu molt buscada per les productores de Hollywood. Llavors van arribar films com "El padre de la novia" (1950), "Un lugar en el sol" (1951), "La última vez que vi París" (1954), "Gigante" (1956) amb James Dean i Rock Hudson.
Amb aquests dos actors, va mantenir una gran relació d'amistat, i amb la mort de Hudson, Liz va decidir presidir una organització per lluitar contra el sida.
Entre altres films, el 1961 guanyaria la seva primera estatueta amb "Una mujer marcada" i el 1967, la seva segona estatueta amb "¿Quién teme a Virgina Wolf?". Entre aquestes dues pel·lícules, hi va haver "Cleopatra" (1963), un film que va ofegar a una productora que volia realitzar grans produccions històriques.
La seva vida privada, amb vuit matrimonis i una vida moguda al costat de Richard Burton, va ser molt comentada i criticada entre la opinió pública.
Com a curiositat, Elizabeth Taylor va ser convidada a la sèrie "Los Simpson" vàries vegades, entre les quals, un cop va posar la veu a la petita Maggie.
Us recomano els especials "Las películas imprescindibles de Elizabeth Taylor" i "Las 15 portadas de Elizabeth Taylor en Fotogramas" de la revista "Fotogramas", així com l'article d'opinió que va escriure Isabel Coixet al diari "La Vanguardia".
Després de notícies com aquestes, sort que la màgia del cinema fa que tots els personatges es converteixin en eterns.
I A LA PROPERA ENTRADA... Alguns conceptes i termes del cinema.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada