27 d’abr. 2011

"Herois"

El llibre més venut d'aquest Sant Jordi 2011 ha sigut "Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine" i a la televisió triomfa la sèrie "Polseres vermelles"
El dilluns al vespre es va emetre per TV3 el film "Herois" amb gran audiència de públic, i el hashtag #herois es va convertir en trending topic a Twitter.

Era gairebé una obligació dedicar el post d'avui, al cartell del film Herois de Pau Freixas, i escrita per ell mateix i Albert Espinosa.

FITXA TÈCNICA
Títol: "Herois"
Títol original: "Herois"
Any: 2010
Gènere: Drama - Aventures
Director: Pau Freixas
Repartiment principal: Álex Brendemühl, Eva Santolaria, Lluís Homar, Emma Suárez i Nerea Camacho
Sinopsi: Un publicista submergit en la seva vida laboral, coneix a una noia misteriosa i plena de vitalitat en un viatge accidentat. Junts recordant qui varen ser de petits i com va ser aquell últim estiu amb la seva colla d'amics. 
Premis: Festival de Málaga (premi del públic)


Anàlisi del cartell

El punt de vista utilitzat en aquest cartell és natural i el pla general és el que s'empra per presentar-nos el film, ja que ens presenta alguns dels personatges i ens descriu, més que un lloc, una estació determinada de l'any; l'estiu.

Els elements que formen el disseny del cartell són tres: cinc personatges, el lloc o situació (platja) i el títol i crèdits.
Els cinc personatges són els encarregats de situar-nos en una època concreta degut al vestuari i als complements que porten (anys vuitanta), una relació social (l'amistat) i un motiu (el retrobament afectiu).
El lloc ens ajuda a situar la narració del film, la platja, i sobretot un espai temporal concret.
El títol del film és l'encarregat de definir-nos els cinc personatges com a herois. L'ús d'aquesta paraula relacionada amb cinc infants és una de les principal claus que utilitza el cartell per despertar-nos la curiositat i el misteri: per què cinc joves es poden considerar uns herois?
El subtítol del film "Recordes el millor estiu de la teva vida?" ens desperta els records de la nostra infància i ens provoca certa empatia i tendresa amb la pel·lícula.

Els colors que destaquen en aquesta composició són el blau i el vermell. El primer color pren el major protagonisme i serveix de fons per a l'ambientació dels personatges; i el vermell es troba a la part superior per representar el títol del film "Herois".
El públic al qual s'adreça el cartell i el film és divers: joves que es veuen representats amb la situació, i adults amb certa nostàlgia d'una etapa tan llunyana, com emotiva, de la seva vida.


Més informació de la pel·lícula...

La història succeeix durant l'any 1984, i els protagonistes tenen la mateixa edat que tenia el director, Pau Freixas. Aquells anys on les vacances d'estiu són interminables, tal i com diu el seu mateix director. 
El film va estar rodat durant vuit setmanes a la comarca del Maresme, principalment. 


Us faig una breu recomanació; passeu-vos per Cementiri de Pneumàtics, el bloc d'un amic que va realitzar una bona ressenya personal d'"Herois". 


A continuació, un breu reportatge durant el seu rodatge:

I el tràiler:




Què us va semblar el film? 

I A LA PROPERA ENTRADA... Nous candidats a la nostra llista de cartells d'animació!


6 comentaris:

Moroboshi ha dit...

Em va encantar. Jo la vaig veure al cine i de fet en vaig fer una ressenya a Cementiri de Pneumàtics. Com molta gent, no em va cridar l'atenció fins que me la van recomanar, i s'ha de reconèixer que de cinema català i en català n'hi ha ben poc i acostuma a ser directament per a la televisió. Per tant, en principi és por atractiu. Herois va arribar i va callar boques. O això espero.

Jo el 1984 era massa petit, però sí que em van tocar el punt nostàlgic les bicis model Motoretta i l'ambientació d'urbanització, amb les voreres trencades i tot plegat. Quins estius, els dels 80 i 90...

Ah, el cartell... doncs no m'havien fet mai aquesta pregunta, he he... però mirant-lo ara el trobo molt autèntic, en consonància amb les excel·lents actuacions dels nens, tots ells debutants.

Mònica ha dit...

He afegit una petita recomanació al meu post! ;)
De fet, ja havia llegit la ressenya al teu bloc! Jo tenia moltes ganes d'anar-la a veure al cinema, però per diferents temes no la vaig poder anar a veure.
Dilluns em vaig treure l'espineta!! :)

babel ha dit...

Todo el mundo habla maravilas de esta peli, pero me quede sin verla porque en Valencia se la comieron de la cartelera. En cuanto salga en DVD me la veo, un saludo!

David Amorós ha dit...

La veritat és que el tros dels personatges de nenes funciona, però la història de quan són grans és de vergonya al.liena, sobretot el personatge i la interpretació de Eva Santolaria. El guionista, autor dels llibres ila sèrie que sucres, sempre acaba ensucrant de forma descarada els seus relats, tot i que tinguin una certa duresa y aquesta no és l'excepció. Llàstima, perque els nens respiren naturalitat i aconsegueix pero moments, la sensació de nostàlgia que busca. Una abraçada.

jordicine ha dit...

Em va agradar moltíssim. La veritat és que no m'ho esperava. Aquest ambient dels vuitanta, les bicicletes, els pantalons curtíssims, la música... La veritat és que m'ho vaig passar molt bé veient-la. Un petó i fins aviat.

Mònica ha dit...

Babel, te la recomiendo! No es una superproducción, pero está bien hecha y lo mejor de todo: las actuaciones de los más pequeños... increíbles y naturales! Hasta pronto! :)

David, realment les interpretacions dels nens són un dels elements més importants d'aquesta pel·lícula. Personalment, tot i que apel·la als sentiments, la vaig trobar força natural. I certament, hi ha elements que brillen més que altres. No t'ho discuteixo pas! Salutacions! :)

Jordicine, jo també m'ho vaig passar molt bé veient-la. Era una desconnexió i un retrocés en el temps molt agradable. Semblava que de cop tingués de nou uns 12 anyets. Fins aviat! :)

Gràcies a tots pels vostres comentaris!

Publica un comentari a l'entrada