16 de març 2011

"Once"

Once és la història de dos ànimes bessones que es troben entre els carrers de Dublín, gravat en dues setmanes i amb un pressupost de 180.000€.


FITXA TÈCNICA
Títol: "Once"
Títol original: "Once"
Any: 2006
Gènere: Drama
Director: John Carney
Repartiment principal: Glen Hansard i Marketa Irglova
Sinopsi: Les vides d'un músic irlandès i d'una jove mare txeca s'entrellacen, per descobrir els seus respectius talents musicals, mentre inicien una relació de complicitat i admiració.
Premis: Premi del públic (Festival Internacional de Dublín), Premi del públic (Festival de Sundance), 1 Oscar (millor cançó original) i nominat a un premi IFTA a la millor música. 


Anàlisi del cartell

El punt de vista utilitzat és el mig o natural, i el pla emprat en la composició del cartell és un pla general, ja que descriu el lloc on la figura humana apareix. 

Els elements escollits pel disseny del cartell són els següents: actor, actriu, guitarra i imatge d'un carrer, aparentment, de Dublín.
Tan el personatge masculí, com el personatge femení, són coneguts durant la pel·lícula com el noi i la noia. Fins i tot, en els crèdits finals se'ls anomena d'aquesta manera. Segons una explicació del mateix director, va decidir no posar noms als personatges ja que volia concedir una dimensió universal al film. Pretenia que fossin uns personatges anònims amb els quals tothom es pogués sentir identificat amb les seves vivències i sentiments.
La imatge de la guitarra, un punt de vista que el podríem considerar gairebé zenital, és l'element que forma el terra pel qual caminen els personatges. Aquesta fet es podria associar amb el camí musical que faran els personatges durant la narració del film, i el motiu pel qual, els protagonistes es coneixeran en un carrer de Dublín.
L'escenificació del carrer de Dublín, s'utilitza per descriure i situar el lloc en el qual succeiran algunes de les accions de la pel·lícula. Tanmateix, es tracta del lloc laboral del noi (músic del carrer) i de la noia (vendre flors).

Els colors càlids són els que destaquen en el cartell de "Once": terrossos, ataronjats i marrons.

El títol del film (Once) està situat al marge inferior amb una tipografia senzilla de pal sec i amb color vermellós. Amb aquest títol s'acompanya una frase que es planteja directament a l'espectador: "Quantes vegades trobes l'amor de la teva vida?". El mateix film respon: "una vegada".
Amb aquesta última frase no vull que tingueu una idea equivocada del film. Es tracta d'una pel·lícula amb bona música, tranquila, amb complicitat i amb unes actuacions senzilles però creïbles. Es planteja l'esforç d'aconseguir els somnis de dos personatges, amenitzats amb una bona banda sonora que acompanyarà tots els fets de la narració. 
  
Per concloure, el film s'adreça a un públic que vulgui fugir de les grans produccions per deixar-se portar per una història senzilla però emotiva.


Més informació de la pel·lícula...

Sobre el rodatge del film, he trobat aquesta entrevista què va fer la revista Fotogramas, al director de "Once"; John Carney. Us adjunto una de les preguntes que et fas quan estàs veient el film:

"Las escenas callejeras parecen puro documental. Parecen rodadas con cámara oculta...
Rodábamos con tres cámaras y lentes de objetivo largo. Las colocamos lejos de los actores para que, en efecto, funcionaran como cámaras ocultas. Así captamos el bullicio de las calles dublinesas sin intervenir en él. Todo es real: la gente que aparece en esas secuencias nunca supo que filmábamos. Admiro a Ken Loach y Mike Leigh y, en cierto modo, el naturalismo de Once es mi particular homenaje a ambos." 


Us convido que visiteu la pàgina web oficial de "Once", en el qual podreu escoltar algunes de les cançons de la B.S.O., un interessant dossier amb les claus del film, i les tradicionals seccions (sinopsi, fitxes tècniques i artístiques, el tràiler, i per últim, imatges extretes de la pel·lícula).

Us adjunto un vídeo amb algunes de les escenes del film acompanyades amb una de les cançons principals:



Què us sembla? L'heu vist?


I A LA PROPERA ENTRADA... Curiosos cartells dissenyats per a representar una dècada de pel·lícules.


4 comentaris:

sonia ha dit...

Que be que parlis d'aquesta pel.licula!!
Es la meva pel.licula preferida!
El diumenge passat per poc la torno a veure, pero el reproductor de DVD no la volia veure, ja saps que depèn de quin DVD no el llegeix. jeje
Per cert, també en Spotify, es pot escoltar la banda sonora.
M'ha agradat molt aquesta entrada ^^

Mònica ha dit...

Sabia que t'agradaria aquesta entrada del bloc!;)

Em passaré per l'spotify per escoltar la BSO. Bona aportació! Gràcies Sonieta!

Bargalloneta ha dit...

Interessant el teu punt de vista d'analitzar el cartell de la pel.lícula... extraordinària per altra banda... em va encantar

Mònica ha dit...

Gràcies pel teu comentari Bargalloneta! :)
A mi també em va agradar molt el film!

Publica un comentari a l'entrada