"12 hombres sin piedad"

Avui us porto un cartell que trobem en el llibre "Film Posters of the 50s" del film "12 hombres sin piedad"

FITXA TÈCNICA

Títol: "12 hombres sin piedad"

Títol original: "12 Angry Men"

Any: 1957

Gènere: Drama 

Director: Sidney Lumet

Repartiment principal: Henry Fonda, Lee J.Cobb, Robert Webber, Martin Balsam, Jack Warden, E.G. Marshall i Ed Begley

Sinopsi: Dotze homes han de decidir per unanimitat la condena per un jove que està acusat de matar al seu pare. Al principi, onze homes estan d'acord amb la culpabilitat del jove, però només un dels membres creu que és innocent i intentarà debatre el seu raonament.  

Anàlisi del cartell

El cartell ens presenta un seguit de primeríssims primers plans dels dotze personatges que donen nom al film.

Aquests plans donen forma a la fulla del ganivet que apareix com element central en la composició del cartell. Però no em vull despistar, i ja que parlem dels plans, i dels rostres dels personatges, fem-los una ullada (probablement haureu d'ampliar la imatge si ho voleu percebre amb facilitat).

Els rostres dels dotze homes no són iguals. Cadascun d'ells té unes expressions facials determinades que ens descriuen i revelen quin és el seu comportament o emoció. 

Aquests personatges estan agrupats en tres perfils o grups de personatges:

1) el personatge de l'esquerra (Henry Fonda) és el rostre més gran del cartell

2) grup format per 5 homes amb unes mides semblants i detalls físics treballats

3) i arribem a l'últim grup, format per 6 homes que apareixen en dimensions més reduïdes, i amb pocs detalls físics treballats. Fins i tot, apareix algun personatge amb la cara mig amagada. 

Cada grup es podria considerar com la seva participació en la narració del film. Com més lluny, menys participatiu o menys rellevant pels fets que succeeixen en el film.

Mirant els rostres dels actors, en podem extreure moltes coses (hàgim o no vist el film). El personatge de Henry Fonda ens mostra una cara serena, seria i pausada. Gairebé podríem dir que es tracta del personatge que ens mostra més seguretat en el cartell. Els membres del 2n grup ens mostren rostres amb desgrat (nassos arrugats, celles caigudes, llavis superiors un pèl elevats i ulls gairebé tancats) i amb ràbia (celles juntes i caigudes, mirada intensa i parpelles tenses).

Tots aquests gestos ens mostren una part de la dimensió psicològica de cadascun d'aquests personatges i l'actitud que mostraran davant dels fets narratius.

L'últim grup, el menys actiu, ens mostren cares més dubtoses (fronts arrugats i celles juntes) ja que probablement estan avaluant els fets i els diàlegs que s'originen en el film.

Tal i com hem dit anteriorment, aquests rostres donen forma al ganivet central del cartell, que està enquadrat dins un rectangle negre, i que alhora, aquest últim està enquadrat dins un altre rectangle verd. Però no ens podem enganyar, el protagonista indispensable d'aquest cartell es troba en els rostres dels personatges. L'únic element que ens pot enganyar l'atenció és el títol del film "12 Angry Men".

Més informació de la pel·lícula

Aquest film ha tingut nombroses versions i paròdies. Veurem el tràiler i algun fragment, de dues versions.

La primera, una versió espanyola que es va fer l'any 1973 amb Gustavo Pérez Puig com a director, i Jesús Puente, Pedro Osinaga, José Bódalo, Luis Prendes, Manuel Alexandre, Antonio Casal, Sancho Gracia, José María Rodero, Carlos Lemos, Ismael Merlo, Fernando Delgado i Rafael Alonso, com actors protagonistes.

Podeu veure el film sencer aquí (font: Rtve a la carta).

Us adjunto alguns fragments en aquest enllaç a YouTube:

Existeix una altre versió més moderna, realitzada l'any 1997 amb Jack Lemmon com actor protagonista i William Friedkin com a director, en aquest cas, del telefilm.

Us adjunto el tràiler original del cartell que hem analitzat (anglès):

En coneixeu alguna altre versió? Heu vist alguna de les que hem comentat? Jo només he vist la de Sidney Lumet. 

El cartell de la setmana... Scarface (El precio del poder)

Aquesta setmana analitzem el cartell d'un dels clàssics dels films de gàngsters, amb Al Pacino i el seu (per sempre més) alter ego, Tony Montana. 

FITXA TÈCNICA

Títol: "El precio del poder"

Títol original: "Scarface"

Any: 1983

Gènere: Acció, drama, crim i mafia. 

Director: Brian De Palma

Repartiment principal: Al Pacino, Michelle Pfeiffer, F. Murray Abraham, Mary Elizabeth Mastrantonio, Robert Loggia, Steven Bauer i Harris Yulin.

Sinopsi: Un emigrant cubà, fred i sanguinari, conegut amb el nom de Tony Montana es trasllada a Miami amb l'objectiu de ser un important gàngster dins del crim organitzat. Ell i el seu amic, Manny Rivera, intentaran aconseguir-ho, tot i viure amb el preu del poder.

Anàlisi del cartell

El cartell de Scarface té unes peculiaritats que el diferencien de molts altres que hem analitzat a "Cinema en cartells".

Algunes de les característiques són:

- Composició del cartell a través d'un eix de simetria

- Ús, gairebé exclusiu, del blanc i el negre

- Una breu sinopsi del film

- Els crèdits del film ocupen una important part del cartell

El cartell se'ns presenta amb un pla sencer del personatge principal molt centrat, i a través d'un pla mig o natural.

Aquest personatge, es converteix en l'eix de simetria del cartell. És l'element indispensable per a la construcció del cartell i de la narració del film. No podem oblidar que es tracta del personatge principal, el que dóna nom a la pel·lícula i el que es vol convertir en un important gàngster.

Per a la representació del personatge s'utilitza una imatge de l'actor a través del mode d'imatge en blanc i negre i amb uns ajustaments de brillantor i contrast molt alts. No us recorda a la tècnica utilitzada pel cartell "El padrí"?

Tal i com vam comentar en aquell post, amb aquesta tècnica aconseguim dramatisme en la imatge, en el personatge i en la situació; i tot i que en el film "El padrí" el negre era el que guanyava terreny al blanc, en aquest cas, el blanc és el que guanya presència al negre per marcar el perfil d'Al Pacino. De la mateixa manera, algunes parts del seu cos (espatlla, cama i braç esquerres) queden immerses amb el fons blanc del lateral dret del cartell.

Per fer un últim apunt sobre aquest aspecte, podríem recordar un altre cartell, com el del film de Woody Allen "Match Point", que també usa la tècnica del blanc i negre per aconseguir un major dramatisme en algunes de les instantànies de la seva narració.

Una altre de les característiques que hem mencionat, és l'ús d'una breu sinopsi del film per a la composició del cartell. Un fet estrany que no veiem sovint: 15 línies per fer-nos una idea del que veurem!

Per què els crèdits ocupen una bona part del cartell?

Suposo que això ho van creure oportú per explicar al públic que el que veuríem seria un producte cinematogràfic de qualitat amb uns professionals al seu darrere que ho avalaven. 

I com no, per justificar el remake del film de 1932 de Howard Hawks. Pel·lícula que es considera d'una major qualitat que la seva successora d'en Brian De Palma. 

I per últim, us recordem que aquest cartell ocupa la posició nº28 a la llista dels millors cartells de cinema segons TC Candler, que vam comentar en el nostre bloc i que podeu recuperar aquí.

Més informació de la pel·lícula

Us adjunto el tràiler del film:

Aquest any, l'Scarface interpretat per Al Pacino ha fet 28 anys i per celebrar la seva edició en Blu-Ray, 500 sales de cinema d'Estats Units la van projectar de nou amb les imatges i el so restaurats en alta definició, el passat 31 d'agost.

Font de la notícia: noticias24.com

Fotografies: REUTERS/Fred Prouser

El cartell de la setmana... "Match Point"

Match Point va ser la pel·lícula definitiva per convertir la bella actriu Scarlett Johansson en una sex symbol dels nostres temps.

FITXA TÈCNICA

Títol: "Match Point"

Títol original: "Match Point"

Any: 2005

Gènere: Comèdia dramàtica 

Director: Woody Allen

Repartiment principal: Scarlett Johansson, Jonathan Rhys Meyers, Emily Mortimer, Matthew  Goode, Brian Cox i Penelope Wilton  

Sinopsi: Chris Wilton és un extennista professional i actual professor de tennis per a l'alta societat de Londres. D'aquesta manera coneix a Tom, fill d'una família rica i germà de Chloe, del qual s'enamora ràpidament de Chris. 

                                    Ell, però, s'encapritxa de Nola, (actual parella  sentimental de Tom) amb la qual viurà una intensa relació.

Premis: 1 Goya (millor pel·lícula europea) i diverses nominacions (Òscar, Globus d'Or, Cesar)

Anàlisi del cartell

El cartell està format per dos primers plans curts i un pla general; el punt de vista dels dos primers plans és el mig o natural, i el del segon és un punt de vista lleugerament picat.

A través d'aquests plans coneixem els dos protagonistes del film (Johansson i Rhys Meyers) i una parella, que no identifiquem amb un sol cop d'ull.

La peculiaritat d'aquest cartell és la seva composició i l'ús de l'escala de grisos per a la seva presentació. Tal i com ja hem vist en altres cartells, aquesta modalitat de color aconsegueix transmetre un major dramatisme a les imatges. I no és per menys, ens presenten algunes de les instantànies d'una narració carregada de dramatisme.

Pel que fa a la composició, el cartell es divideix en tres nivells: el superior; on ens presenten al personatge femení, l'interior; amb el personatge masculí, i l'inferior; amb un lloc determinat i dos personatges.

Dins d'aquests mateixos nivells hi ha uns aspectes determinats que caldria comentar. Johansson es troba en el lateral esquerra i amb fons blanc, i Rhys Meyers es troba en el lateral dret i amb fons negre. Per uns motius o altres (que no desvetllarem), aquests dos personatges són oposats i es troben en situacions i nivells diferents, ja dins de la composició del cartell.

Tanmateix, el blanc i el negre (colors que aporten un major dramatisme) tenen uns significats oposats: El blanc s'associa amb la bondat, la innocència i la puresa, i normalment té una connotació positiva. El negre s'associa amb el poder, l'autoritat, la por, amb allò desconegut i la mort. Per aquests motius, aquest color té una connotació negativa. 

Probablement, els significats d'aquests colors ens descriuen la dimensió social i psicològica dels dos personatges.

Pel que fa al text, hi ha tres paraules que destaquen sobre les altres: "pasión, tentación, obsesión". Aquestes paraules es poden considerar l'eslògan o la frase que ens introdueix en la narració del film i que es converteixen en diferents sentiments o etapes dins la mateixa narració. 

Per últim, comentar l'única nota de color que ens aporta la paraula "Match" a través del vermell. Color que culturalment associem amb el foc, la sang, el perill, la determinació, la passió, el desig i l'amor.

Més informació de la pel·lícula

En principi, el paper de Nola (Scarlett Johansson) estava pensat perquè l'interpretés Kate Winslet. L'actriu, poc després d'haver pactat la seva col·laboració amb el film de Woody Allen, va informar al director que preferia dedicar més temps a la seva família i realitzar menys pel·lícules. 

Segons paraules de Woody Allen:

"Scarlett Johansson es perfecta. Todo en ella me gusta. No solo es muy bella, sino que tiene un inmenso talento. Es una joven irresistible, con una personalidad maravillosa, muy culta y tremendamente sofisticada para su edad. Es una actriz espléndida, a la que hemos visto sobre todo en papeles dramáticos. En su segunda película conmigo va a demostrar, además, las enormes dotes que posee para la comedia: he escrito a su medida el papel de una estudiante americana que se enamora en Londres de un aristócrata. Y, de regreso a Match Point, considero que saltan chispas requeridas entre ella y Jonathan Rhys Meyers. Creo que la escena que protagonizan en el suelo del campo bajo la lluvia es quizá la más sexy que he rodado nunca." (Font: Fotogramas)

Us adjunto el tràiler del film (perdoneu per la qualitat, hi ha pocs tràilers subtitulats amb un mínim de qualitat)

Bona setmana, companys! :)

"El padrí"

Últimament estic rebent per Twitter i pel mateix bloc, (i algun amic, en persona també), peticions d'anàlisis d'alguns cartells de cinema... i com que veig que hi ha gent que té algunes predileccions, l'anàlisi d'alguns dimarts serà escollit pels lectors del bloc. Per tant, a partir d'ara: cada dimarts hi haurà un post nou, i cada quinze dies, el cartell analitzat l'haureu triat vosaltres. Així de fàcil i senzill! Podreu escollir el cartell a la columna de l'esquerra del bloc.
I animeu-vos a fer-nos peticions per Twitter, Facebook o pel mateix bloc. 
Per anar escalfant motors... aquesta setmana analitzem el cartell d'"El padrí", petició feta pels amics del bloc "En petites porcions".

FITXA TÈCNICA

Títol: "El padrí"

Títol original: "The Godfather"

Any: 1972

Gènere: Drama 

Director: Francis Ford Coppola

Repartiment principal: Marlon Brando, Al Pacino, Diane Keaton, James Caan, Richard Castellano, Robert Duvall, John Cazale, Talia Shire i Sterling Hayden

Sinopsi: Durant els anys 40, Don Vito Corleone és el cap d'una de les cinc famílies de la màfia de Nova York. Quan es nega a entrar en el negoci de les drogues, s'inicia una lluita entre les famílies. 

Premis: 3 Òscar (millor pel·lícula, actor i guió adaptat) i 1 Globus d'Or (millor pel·lícula)

Anàlisi del cartell

El cartell té un punt de vista mig o natural i utilitza el pla mig per presentar el personatge que dóna nom al film.

Tal i com es pot observar, la imatge és en mode blanc i negre amb uns ajustaments de brillantor i contrast molt alts. Aquests ajustament, aconsegueixen l'efecte d'un negatiu. D'aquesta manera, es guanya dramatisme en la imatge, o en els personatges i situacions, ja que algunes zones queden molt marcades i obscures: ulls, coll, espatlles i braços. De fet, les espatlles, els braços, i la resta del cos, queden immerses amb el fons negre del cartell.

Tanmateix, el títol del film, compleix la mateixa premissa, i també està en blanc sobre negre. Hi ha un element, però, que no compleix aquesta premissa; els pètals de la flor de l'americana. I de fet, és l'element que més ens desperta la nostra atenció, ja que és l'element de contrast en el cartell i el possible avís d'algunes contradiccions.

Com ja hem dit altres vegades, el vermell és el color de molts sentiments; la passió, la sang, el perill...

La situació dels elements és quelcom inestable, ja que tot el pes del cartell es percep a la part superior del cartell, i en canvi, la part inferior dreta està buida, i l'element pesa massa. No creieu que és fàcil imaginar-se com tots els elements d'aquest cartell cauen cap a la nostra dreta, com si fos un arbre acabat de tallar? Hi ha un element inestable que no deixa que el nostre protagonista es sostingui tot sol.

Més informació de la pel·lícula

El tràiler amb més suspens del cinema:

La frase <<Vaig a fer-li una oferta que no podrà rebutjar>> és considerada la segona frase més memorable del cinema, segons American Film Institute. 


Quina és per vosaltres la frase més memorable del cinema? 

"Coneixeràs l'home dels teus somnis"

Tothom parla del nou film de Woody Allen "Midnight in Paris" i com que ja vam analitzar el cartell d'aquest film, recuperem el cartell de la pel·licula de l'any passat Coneixeràs l'home dels teus somnis.

FITXA TÈCNICA

Títol: "Coneixeràs l'home del teus somnis"

Títol original: "You Will Meet a Tall Dark Stranger"

Any: 2010

Gènere: Comèdia dramàtica

Director: Woody Allen

Repartiment principal: Antonio Banderas, Anthony Hopkins, Naomi Watts, Freida Pinto, Josh Brolin, Gemma Jones, Lucy Punch

Sinopsi: Les ambicions, passions, obsessions d'un grup de persones donarà lloc a un munt de complicades situacions per intentar solucionar les seves vides amoroses.   

Premis: --

Anàlisi del cartell

El punt de vista emprat en aquest cartell és el mig o natural i el pla utilitzat és el primer pla llarg.

Aquest cartell, creat a través de la tècnica de la il·lustració, ens mostra una novetat respecte els altres cartells analitzats fins al moment; ens presenten l'esquena del personatge. I no només l'esquena, sinó un perfil sense rostre que podem imaginar.

Probablement, aquest fet té una explicació; la majoria dels personatges d'aquest film viuen obsessionats per les seves fantasies i passions.

Tanmateix, potser també es volia picar l'ullet a l'espectador amb la creença popular de trobar la mitja taronja i que podem observar des de les primeres pel·lícules de Disney (La bella durment, La Cenicienta, etc).

Sigui com sigui, el resultat obtingut amb aquest cartell, per a mi és ben senzill i perfecte. Amb tres colors (blanc, vermell i negre) i unes línies contínues, aconsegueixen il·lustrar-nos la temàtica del film i despertar-nos una sèrie d'emocions o sentiments.

El color negre en aquest cartell és l'encarregat de representar a la persona dels nostres somnis, sense detalls ni característiques facials.

El blanc és el que representa la persona que, en principi, ha de conèixer l'home dels seus somnis. Tanmateix, és el que es converteix en el fons per donar la forma perfecte a la silueta femenina, representada únicament per unes mans.

Tot i aquesta perfecte harmonia entre el blanc i negre, no hem d'oblidar, que el blanc i el negre són colors oposats i contraris per naturalesa. Probablement es podria relacionar amb els mateixos personatges del film; caràcters i visions diferents i contrastades de la vida.

El vermell el trobem en tres punts diferents del cartell: nom dels actors, ungles del personatge femení i títol del film. 

És un color encertat si tenim en compte la temàtica del film, les relacions personals entre els diferents personatges i les passions i obsessions que existeixen entre ells. No hem d'oblidar que és el color de la passió, del amor i, també, del perill.

Més informació de la pel·lícula...

"Coneixeràs l'home dels teus somnis" no està considerada com una de les millors pel·lícules de Woody Allen, entre els seus fidels seguidors i crítics. 

Amb "Midnight in Paris" molts seguidors han tornat a retrobar el Woody Allen que més els hi agrada.

Sigui com sigui, aquesta va ser la segona vegada que el director va comptar amb la productora catalana MediaPro per la producció del seu film.

Us adjunto el tràiler del film:

Us recomano que passegeu per la seva web oficial ja que inclou un seguit de seccions força interessants.

Que passeu una molt bona setmana!

I A LA PROPERA ENTRADA... Tornem divendres amb noves propostes per la nostra llista de cartells d'animació

"Billy Elliot"

Billy Elliot (recolzat pels productors de "Cuatro bodas y un funeral", "Elizabeth" i "Notting Hill") es va convertir en l'èxit britànic de l'any 2000, amb ressò internacional.

FITXA TÈCNICA

Títol: "Billy Elliot (Quiero bailar)"

Títol original: "Billy Elliot"

Any: 2000

Gènere: Comèdia dramàtica
Director: Stephen Daldry

Repartiment principal: Gary Lewis, Jamie Bell, Julie Walters, Jamie Draven i Jean Heywood
Sinopsi: Entre els manifestants de la vaga dels miners del 1984 al nord d'Anglaterra, hi ha el pare i el germà gran d'en Billy Elliot. Ell deixarà les classes de boxa     

Premis: 3 BAFTA  i 1 National Board of Review

Anàlisi del cartell

El punt de vista emprat és el mig o natural, i el primer pla s'utilitza per a presentar-nos el rostre del personatge  que dóna nom al film; Billy Elliot.


Els elements que formen el cartell són senzills i clars: el rostre del personatge i els crèdits. Tot i així, també em permeto incloure el color i la llum, ja que l'ús que se'n fa és força notori.


El rostre del personatge està tractat subjectivament, ja que ni els colors ni la llum que es presenten són aparentment naturals, i per tant, no són sorgits d'una fotografia improvisada. La imatge juga amb els ajustaments de contrast i brillantor i, probablement, també amb els d'equilibri del color. 
Mitjançant aquests retocs fotogràfics s'aconsegueix una imatge molt subjectiva i personal de la dimensió del personatge.
Cal mencionar que aquesta imatge procedeix d'una de les escenes que es pot veure en el film; quan el protagonista està saltant.
Els crèdits ocupen bàsicament la meitat del cartell, on es destaquen aspectes habituals com el títol de la pel·lícula, el director i els noms dels tres actors principals. Tanmateix, i com ja havíem vist en algun cas anterior, aspectes relacionats amb les produccions que s'havien portat a terme anteriorment, i valoracions positives obtingudes per part del públic, són emprats de forma destacada.
Els colors que predominen en aquest cartell són el blanc, el vermell i el groc. Els dos últims colors són càlids i fan referència als aspectes més personals i passionals del protagonista.


Tanmateix, un altre aspecte a remarcar és la gestualitat de la cara de Billy Elliot. La seva cara comunica sorpresa davant de quelcom fet inesperat. Es pot percebre a través de les seves celles en forma d'arc, els ulls molt oberts, la boca oberta i perquè, conseqüentment, la mandíbula inferior està una mica caiguda.


Més informació de la pel·lícula...


Us adjunto el trailer del film en versió original:

La història del film va deixar de veure's només a les grans o petites pantalles de casa, per adaptar-se al teatre, amb cançons originals del músic Elton John. Aquesta obra s'ha vist premiada amb alguns guardons dels premis Tony, considerats com els Òscar del teatre. Avui mateix, encara es pot veure la representació del musical al "Victoria Palace Theatre" de Londres.

Vau veure el film? Què us va semblar? 


I A LA PROPERA ENTRADA... Nous candidats per a trobar els millors cartells d'animació. Alguna proposta?

"Herois"

El llibre més venut d'aquest Sant Jordi 2011 ha sigut "Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine" i a la televisió triomfa la sèrie "Polseres vermelles". 

El dilluns al vespre es va emetre per TV3 el film "Herois" amb gran audiència de públic, i el hashtag #herois es va convertir en trending topic a Twitter.

Era gairebé una obligació dedicar el post d'avui, al cartell del film Herois de Pau Freixas, i escrita per ell mateix i Albert Espinosa.

FITXA TÈCNICA

Títol: "Herois"

Títol original: "Herois"

Any: 2010

Gènere: Drama - Aventures
Director: Pau Freixas

Repartiment principal: Álex Brendemühl, Eva Santolaria, Lluís Homar, Emma Suárez i Nerea Camacho
Sinopsi: Un publicista submergit en la seva vida laboral, coneix a una noia misteriosa i plena de vitalitat en un viatge accidentat. Junts recordant qui varen ser de petits i com va ser aquell últim estiu amb la seva colla d'amics. 

Premis: Festival de Málaga (premi del públic)

Anàlisi del cartell

El punt de vista utilitzat en aquest cartell és natural i el pla general és el que s'empra per presentar-nos el film, ja que ens presenta alguns dels personatges i ens descriu, més que un lloc, una estació determinada de l'any; l'estiu.

Els elements que formen el disseny del cartell són tres: cinc personatges, el lloc o situació (platja) i el títol i crèdits.

Els cinc personatges són els encarregats de situar-nos en una època concreta degut al vestuari i als complements que porten (anys vuitanta), una relació social (l'amistat) i un motiu (el retrobament afectiu).

El lloc ens ajuda a situar la narració del film, la platja, i sobretot un espai temporal concret.

El títol del film és l'encarregat de definir-nos els cinc personatges com a herois. L'ús d'aquesta paraula relacionada amb cinc infants és una de les principal claus que utilitza el cartell per despertar-nos la curiositat i el misteri: per què cinc joves es poden considerar uns herois?

El subtítol del film "Recordes el millor estiu de la teva vida?" ens desperta els records de la nostra infància i ens provoca certa empatia i tendresa amb la pel·lícula.

Els colors que destaquen en aquesta composició són el blau i el vermell. El primer color pren el major protagonisme i serveix de fons per a l'ambientació dels personatges; i el vermell es troba a la part superior per representar el títol del film "Herois".

El públic al qual s'adreça el cartell i el film és divers: joves que es veuen representats amb la situació, i adults amb certa nostàlgia d'una etapa tan llunyana, com emotiva, de la seva vida.

Més informació de la pel·lícula...

La història succeeix durant l'any 1984, i els protagonistes tenen la mateixa edat que tenia el director, Pau Freixas. Aquells anys on les vacances d'estiu són interminables, tal i com diu el seu mateix director. 

El film va estar rodat durant vuit setmanes a la comarca del Maresme, principalment. 


Us faig una breu recomanació; passeu-vos per Cementiri de Pneumàtics, el bloc d'un amic que va realitzar una bona ressenya personal d'"Herois". 

A continuació, un breu reportatge durant el seu rodatge:

http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/1432049

I el tràiler:

Què us va semblar el film? 

I A LA PROPERA ENTRADA... Nous candidats a la nostra llista de cartells d'animació!