Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marilyn Monroe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marilyn Monroe. Mostrar tots els missatges

13 de jul. 2011

"Ningú és perfecte"

No sé si serà el destí, però els dos últims posts que he dedicat a l'anàlisi de cartells, han tingut el mateix protagonista i el mateix director: Jack Lemmon i Billy Wilder. Aquest cop ha sigut el film que protagonitza juntament amb l'exuberant Marilyn Monroe i l'atractiu Tony Curtis.   

FITXA TÈCNICA
Títol: "Ningú és perfecte"
Títol original: "Some Like It Hot"
Any: 1959
Gènere: Comèdia 
Director: Billy Wilder
Repartiment principal: Jack Lemmon, Marilyn Monroe, Tony Curtis, George Raft, Pat O'Brien i Joe E. Brown 
Sinopsi: Dos músics es veuen atrapats, després de ser testimonis en un ajustament de comptes entre dues bandes de mafiosos rivals. Sense feina i perseguits per bandes perilloses, decideixen fer-se passar per dones i formar part d'una banda musical femenina. 
Premis: 1 Òscar (millor vestuari) i 1 Globus d'Or (millor pel·lícula)


Anàlisi del cartell
El cartell té un punt de vista mig o natural, tot i que existeixen diferents plans (pla mig, pla sencer i pla de conjunt). Aquest fet és degut al muntatge de diferents imatges que constitueixen el cartell.
Tanmateix, la ubicació d'aquestes tres imatges formen una figura geomètrica (triangle) que ajuda a centrar l'atenció en un personatge concret.

Ho veurem més clar en aquest esquema gràfic:

Les dues imatges de la part inferior, assenyalen al personatge femení, aportant un major  protagonisme cap al seu personatge. Només cal observar, que la seva figura està lleugerament posicionada per sobre dels altres dos personatge i que alhora, ells comparteixen un mateix nivell d'importància.

El mateix succeeix si dibuixem el mateix triangle, però en aquest cas, invertit:

Els noms dels actors que interpreten els personatges del film també poden formar un altre triangle amb el títol de la mateixa pel·lícula. D'aquesta manera, assenyalen el títol del film, com un element important del cartell. 
Potser no és el cas, però en podríem extreure un parell de conclusions si raonem aquest breu anàlisi: 
-Marilyn Monroe es convertia en la protagonista indispensable del film
-El film, sense els actors que li donaven vida, no hagués estat possible.

Com sempre, són conclusions personals que he extret amb la composició dels elements del cartell.

Tal i com podem observar, el cartell ha estat realitzat mitjançant la tècnica de la il·lustració i intenta representar les dimensions socials dels personatges. D'aquesta manera, la figura femenina es presenta com un personatge alegre, social i desenfadat; mentre que les figures masculines es presenten com personatges sorpresos davant la situació que es troben.  
El colors que més destaquen en aquesta composició són el vermell i el groc. El primer d'aquests colors, probablement fa referència a l'espectacle musical en el qual treballen els tres protagonistes.

Sens dubte, aquest cartell es transmet diversió, sorpreses i entreteniment.


Més informació de la pel·lícula...

Us adjunto un dels temes musicals més famosos d'aquest film en particular, i de la història immortal de Marilyn Monroe:


A nivell personal, és una de les pel·lícules més divertides que he vist mai i altament recomanable veure-la en V.O. : les veus del doblatge no fan justícia a les magnífiques actuacions de Tony Curtis i Jack Lemmon.


L'he analitzat precisament aquesta setmana, perquè divendres passat la vaig veure a "Sala Montjuïc". Es fan propostes altament recomanables de cinema a la fresca, amb una selecció de les millors pel·lícules de tots els temps. Si voleu saber més informació, feu clic aquí.
Recomanacions: porteu alguna jaqueta (que a la nit refresca) i coixins o cadires plegables que algunes parts del cos pateixen una mica al cap d'una estona... i per últim, gaudiu de l'experiència! 
  


3 de març 2011

"Los caballeros las prefieren rubias"

Los caballeros las prefieren rubias és un film del 1953 que va ser protagonitzat per Marilyn Monroe i Jane Russell, dues dones que es van convertir en grans estrelles de Hollywood durant els anys quaranta i cinquanta. 
Aquesta última actriu, Jane Russell, va morir el passat 28 de febrer a l'edat de 89 anys, i des d'aquesta entrada recordem un dels films més coneguts de la seva vida artística.


FITXA TÈCNICA
Títol: "Los caballeros las prefieren rubias"
Títol original: "Gentlemen Prefer Blondes"
Any: 1953
Gènere: Comèdia musical
Director: Howard Hawks
Repartiment principal: Marilyn Monroe, Jane Russell i Charles Coburn
Sinopsi: Dos cantants realitzen un divertit creuer des d'Estats Units fins a París, seduint tot el passatge amb la seva bellesa, seducció i encant.
Premis: ------



Anàlisi del cartell

El cartell ens presenta un punt de vista natural amb un pla conjunt. En aquest pla, ens mostren a les dues actrius caracteritzades com els seus personatges del film, a través de la tècnica de la il·lustració.
Tal i com podem observar, la caracterització que han realitzat a les dues actrius les confirma com a dones molt exuberants i atractives. Cal esmentar que, tant Monroe com Russell, eren dones molt populars pel seu físic, i conegudes per les seves actituds suggerents en les pel·lícules que havien protagonitzat.

La imatge principal dels dos personatges està recolzada per representacions de la vida i del patrimoni de la capital francesa. D'aquesta manera, es pot observar una figuració de la Torre Eiffel amb la bandera francesa.
Per esmentar un últim element, destacaria els pentagrames i les notes que apareixen en els laterals del cartell per tal d'acompanyar la figuració dels personatges i definir el gènere del film; comèdia musical.

Pel que fa al text, només hi podem observar el títol de la pel·lícula "Los caballeros las prefieren rubias" i els noms del director, el protagonista masculí i la productora encarregada del film.

El colors que més destaquen en el cartell són el groc i el vermell. El vermell s'associa simbòlicament a la passió, el poder i l'erotisme (conceptes i termes que formen part de la narració del film); així com el groc (que representa simbòlicament l'alegria i la felicitat), s'associa amb el títol del film i amb el conegut, popularment, èxit amorós de les dones rosses. 

El recurs emprat, en aquest cartell, és l'erotisme que desprenen les seves actrius protagonistes, així com l'actitud i el vestuari escollit per presentar el film al públic. Un públic, a vegades escandalitzat per la censura, per l'existència d'escenes massa suggerents en alguns dels films que van protagonitzar Monroe i Russell.

Més informació de la pel·lícula...

Us adjunto el tràiler del film, on es poden veure i escoltar alguns dels temes musicals de la pel·lícula:



I per últim, una de les escenes musicals del film, en el qual apareixen les dues actrius mostrant les seves dots musicals i seductores:
    



I A LA PROPERA ENTRADA... una clàssic infantil que ha fet plorar a centenars d'infants arreu del món "E.T." de Steven Spielberg.