11 de maig 2011

"Billy Elliot"

Billy Elliot (recolzat pels productors de "Cuatro bodas y un funeral", "Elizabeth" i "Notting Hill") es va convertir en l'èxit britànic de l'any 2000, amb ressò internacional.


FITXA TÈCNICA
Títol: "Billy Elliot (Quiero bailar)"
Títol original: "Billy Elliot"
Any: 2000
Gènere: Comèdia dramàtica
Director
Stephen Daldry
Repartiment principal: Gary Lewis, Jamie Bell, Julie Walters, Jamie Draven i Jean Heywood
Sinopsi: Entre els manifestants de la vaga dels miners del 1984 al nord d'Anglaterra, hi ha el pare i el germà gran d'en Billy Elliot. Ell deixarà les classes de boxa     
Premis: 3 BAFTA  i 1 National Board of Review


Anàlisi del cartell

El punt de vista emprat és el mig o natural, i el primer pla s'utilitza per a presentar-nos el rostre del personatge  que dóna nom al film; Billy Elliot.


Els elements que formen el cartell són senzills i clars: el rostre del personatge i els crèdits. Tot i així, també em permeto incloure el color i la llum, ja que l'ús que se'n fa és força notori.


El rostre del personatge està tractat subjectivament, ja que ni els colors ni la llum que es presenten són aparentment naturals, i per tant, no són sorgits d'una fotografia improvisada. La imatge juga amb els ajustaments de contrast i brillantor i, probablement, també amb els d'equilibri del color. 
Mitjançant aquests retocs fotogràfics s'aconsegueix una imatge molt subjectiva i personal de la dimensió del personatge.
Cal mencionar que aquesta imatge procedeix d'una de les escenes que es pot veure en el film; quan el protagonista està saltant.
Els crèdits ocupen bàsicament la meitat del cartell, on es destaquen aspectes habituals com el títol de la pel·lícula, el director i els noms dels tres actors principals. Tanmateix, i com ja havíem vist en algun cas anterior, aspectes relacionats amb les produccions que s'havien portat a terme anteriorment, i valoracions positives obtingudes per part del públic, són emprats de forma destacada.
Els colors que predominen en aquest cartell són el blanc, el vermell i el groc. Els dos últims colors són càlids i fan referència als aspectes més personals i passionals del protagonista.


Tanmateix, un altre aspecte a remarcar és la gestualitat de la cara de Billy Elliot. La seva cara comunica sorpresa davant de quelcom fet inesperat. Es pot percebre a través de les seves celles en forma d'arc, els ulls molt oberts, la boca oberta i perquè, conseqüentment, la mandíbula inferior està una mica caiguda.


Més informació de la pel·lícula...


Us adjunto el trailer del film en versió original:




La història del film va deixar de veure's només a les grans o petites pantalles de casa, per adaptar-se al teatre, amb cançons originals del músic Elton John. Aquesta obra s'ha vist premiada amb alguns guardons dels premis Tony, considerats com els Òscar del teatre. Avui mateix, encara es pot veure la representació del musical al "Victoria Palace Theatre" de Londres.



Vau veure el film? Què us va semblar? 


I A LA PROPERA ENTRADA... Nous candidats per a trobar els millors cartells d'animació. Alguna proposta?



3 comentaris:

Snia ha dit...

Wuau!! fa onze anys d'aquesta pel.licula, peró si em sembla que la vaig anar a veure ahir!!!
Esta bé la pel.licula, es interessant. Tot i els anys que fa me'n recordo bastant.

Anònim ha dit...

Ai, Billy Elliot, quins records!
Va ser una de les 3 pel·lícules que va marcar la meva infància (juntament amb Matilda i Tu a Londres i jo a Califòrnia!). Billy Elliot és una molt bona pel·lícula!

Tan de bo algun dia pogués anar a veure el musical que fan a Londres!

Mònica ha dit...

Sonia, doncs sí!! sembla ahir que la vam anar a veure! :)

It's not a phase, com es nota que ets joveneta! Jo diria que ja havia passat l'adolescència i tot! :)
Matilda em va traumatitzar amb aquell pastís de xocolata... buff! estic quedant empatxada només de recordar-ho!!
I la de Tu a Londres i jo a Califòrnia, quina? la ja clàssica, o la de la Lindsay Lohan?

Publica un comentari a l'entrada