5 d’oct. 2011

El cartell de la setmana... Scarface (El precio del poder)

Aquesta setmana analitzem el cartell d'un dels clàssics dels films de gàngsters, amb Al Pacino i el seu (per sempre més) alter ego, Tony Montana. 


FITXA TÈCNICA
Títol: "El precio del poder"
Títol original: "Scarface"
Any: 1983
Gènere: Acció, drama, crim i mafia. 
Director: Brian De Palma
Repartiment principal: Al Pacino, Michelle Pfeiffer, F. Murray Abraham, Mary Elizabeth Mastrantonio, Robert Loggia, Steven Bauer i Harris Yulin.
Sinopsi: Un emigrant cubà, fred i sanguinari, conegut amb el nom de Tony Montana es trasllada a Miami amb l'objectiu de ser un important gàngster dins del crim organitzat. Ell i el seu amic, Manny Rivera, intentaran aconseguir-ho, tot i viure amb el preu del poder.


Anàlisi del cartell

El cartell de Scarface té unes peculiaritats que el diferencien de molts altres que hem analitzat a "Cinema en cartells".

Algunes de les característiques són:
- Composició del cartell a través d'un eix de simetria
- Ús, gairebé exclusiu, del blanc i el negre
- Una breu sinopsi del film
- Els crèdits del film ocupen una important part del cartell

El cartell se'ns presenta amb un pla sencer del personatge principal molt centrat, i a través d'un pla mig o natural.
Aquest personatge, es converteix en l'eix de simetria del cartell. És l'element indispensable per a la construcció del cartell i de la narració del film. No podem oblidar que es tracta del personatge principal, el que dóna nom a la pel·lícula i el que es vol convertir en un important gàngster.
Per a la representació del personatge s'utilitza una imatge de l'actor a través del mode d'imatge en blanc i negre i amb uns ajustaments de brillantor i contrast molt alts. No us recorda a la tècnica utilitzada pel cartell "El padrí"?


Tal i com vam comentar en aquell post, amb aquesta tècnica aconseguim dramatisme en la imatge, en el personatge i en la situació; i tot i que en el film "El padrí" el negre era el que guanyava terreny al blanc, en aquest cas, el blanc és el que guanya presència al negre per marcar el perfil d'Al Pacino. De la mateixa manera, algunes parts del seu cos (espatlla, cama i braç esquerres) queden immerses amb el fons blanc del lateral dret del cartell.
Per fer un últim apunt sobre aquest aspecte, podríem recordar un altre cartell, com el del film de Woody Allen "Match Point", que també usa la tècnica del blanc i negre per aconseguir un major dramatisme en algunes de les instantànies de la seva narració.

Una altre de les característiques que hem mencionat, és l'ús d'una breu sinopsi del film per a la composició del cartell. Un fet estrany que no veiem sovint: 15 línies per fer-nos una idea del que veurem!



Per què els crèdits ocupen una bona part del cartell?
Suposo que això ho van creure oportú per explicar al públic que el que veuríem seria un producte cinematogràfic de qualitat amb uns professionals al seu darrere que ho avalaven. 


I com no, per justificar el remake del film de 1932 de Howard Hawks. Pel·lícula que es considera d'una major qualitat que la seva successora d'en Brian De Palma



I per últim, us recordem que aquest cartell ocupa la posició nº28 a la llista dels millors cartells de cinema segons TC Candler, que vam comentar en el nostre bloc i que podeu recuperar aquí.



Més informació de la pel·lícula

Us adjunto el tràiler del film:



Aquest any, l'Scarface interpretat per Al Pacino ha fet 28 anys i per celebrar la seva edició en Blu-Ray, 500 sales de cinema d'Estats Units la van projectar de nou amb les imatges i el so restaurats en alta definició, el passat 31 d'agost.


Font de la notícia: noticias24.com

Fotografies: REUTERS/Fred Prouser







4 comentaris:

Martí ha dit...

Ostres, no sabria dir-te quina és millor... l'original és boníssima, però Tony Montana és un dels grans personatges del cine contemporani.

El cartell és molt xulo, però per mi li sobra text per totes bandes. Si ho haguessin deixat més net, quedaria molt millor!

Mònica ha dit...

Martí, tens tota la raó! Massa text per un cartell! Sembla que sigui més la portada d'un DVD, oi?
I sobre el film... l'original no l'he vist! La de l'Al Pacino sí, i tot i que crec que és una molt bona peli de gàngsters, a mi se'm va un pèl llarga.
Fins aviat! ;)

Moroboshi ha dit...

No he vist l'original, però Scarface (1983) m'encanta. És una de les meves pel·lícules preferides. La vaig veure "a cegues" (comprant el DVD sense haver-la vist mai) fa uns anys i me'n vaig enamorar. La història, la banda sonora de Giorgio Moroder, la interpretació de l'Al Pacino... (en anglès, mare de Déu senyor, malgrat la bona feina, com sempre, d'en Ricard Solans en el doblatge)

M'encanta. Frases mítiques per al record... i fa uns mesos la vaig poder veure per fi en pantalla gran al cicle Phenomena, experiència irrepetible. The World is Yours

Anònim ha dit...

Home, doncs sí que recorda a el cartell d'"El padrí"! I això de la simetria i del blanc i negre trobo que crida t'atenció. La veritat és que pensava: és xulo el cartell per l'any en que es va fer. Però vaja, m'has fet veure que en l'actualitat també funcionaria (com bé dius, Match Point n'és un exemple). A mi tampoc m'agrada el fet que hi hagi tant text a la portada. És exagerat l'ús que en fan!

Publica un comentari a l'entrada