"Ningú és perfecte"

No sé si serà el destí, però els dos últims posts que he dedicat a l'anàlisi de cartells, han tingut el mateix protagonista i el mateix director: Jack Lemmon i Billy Wilder. Aquest cop ha sigut el film que protagonitza juntament amb l'exuberant Marilyn Monroe i l'atractiu Tony Curtis.   

FITXA TÈCNICA

Títol: "Ningú és perfecte"

Títol original: "Some Like It Hot"

Any: 1959

Gènere: Comèdia 

Director: Billy Wilder
Repartiment principal: Jack Lemmon, Marilyn Monroe, Tony Curtis, George Raft, Pat O'Brien i Joe E. Brown 
Sinopsi: Dos músics es veuen atrapats, després de ser testimonis en un ajustament de comptes entre dues bandes de mafiosos rivals. Sense feina i perseguits per bandes perilloses, decideixen fer-se passar per dones i formar part d'una banda musical femenina. 

Premis: 1 Òscar (millor vestuari) i 1 Globus d'Or (millor pel·lícula)

Anàlisi del cartell

El cartell té un punt de vista mig o natural, tot i que existeixen diferents plans (pla mig, pla sencer i pla de conjunt). Aquest fet és degut al muntatge de diferents imatges que constitueixen el cartell.

Tanmateix, la ubicació d'aquestes tres imatges formen una figura geomètrica (triangle) que ajuda a centrar l'atenció en un personatge concret.

Ho veurem més clar en aquest esquema gràfic:

Les dues imatges de la part inferior, assenyalen al personatge femení, aportant un major  protagonisme cap al seu personatge. Només cal observar, que la seva figura està lleugerament posicionada per sobre dels altres dos personatge i que alhora, ells comparteixen un mateix nivell d'importància.

El mateix succeeix si dibuixem el mateix triangle, però en aquest cas, invertit:

Els noms dels actors que interpreten els personatges del film també poden formar un altre triangle amb el títol de la mateixa pel·lícula. D'aquesta manera, assenyalen el títol del film, com un element important del cartell. 

Potser no és el cas, però en podríem extreure un parell de conclusions si raonem aquest breu anàlisi: 

-Marilyn Monroe es convertia en la protagonista indispensable del film

-El film, sense els actors que li donaven vida, no hagués estat possible.

Com sempre, són conclusions personals que he extret amb la composició dels elements del cartell.

Tal i com podem observar, el cartell ha estat realitzat mitjançant la tècnica de la il·lustració i intenta representar les dimensions socials dels personatges. D'aquesta manera, la figura femenina es presenta com un personatge alegre, social i desenfadat; mentre que les figures masculines es presenten com personatges sorpresos davant la situació que es troben.  

El colors que més destaquen en aquesta composició són el vermell i el groc. El primer d'aquests colors, probablement fa referència a l'espectacle musical en el qual treballen els tres protagonistes.

Sens dubte, aquest cartell es transmet diversió, sorpreses i entreteniment.

Més informació de la pel·lícula...

Us adjunto un dels temes musicals més famosos d'aquest film en particular, i de la història immortal de Marilyn Monroe:

A nivell personal, és una de les pel·lícules més divertides que he vist mai i altament recomanable veure-la en V.O. : les veus del doblatge no fan justícia a les magnífiques actuacions de Tony Curtis i Jack Lemmon.

L'he analitzat precisament aquesta setmana, perquè divendres passat la vaig veure a "Sala Montjuïc". Es fan propostes altament recomanables de cinema a la fresca, amb una selecció de les millors pel·lícules de tots els temps. Si voleu saber més informació, feu clic aquí.

Recomanacions: porteu alguna jaqueta (que a la nit refresca) i coixins o cadires plegables que algunes parts del cos pateixen una mica al cap d'una estona... i per últim, gaudiu de l'experiència!