30 de juny 2011

"Irma la Dolça"

Fa uns dies, es va emetre el film Irma la Dolça per un canal estatal i es va seguir amb gran interès per les xarxes socials. Un film de 1963 es va convertir en un dels temes més comentats a Twitter! 


FITXA TÈCNICA
Títol: "Irma la Dolça"
Títol original: "Irma la Douce"
Any: 1963
Gènere: Comèdia 
Director: Billy Wilder
Repartiment principal: Jack Lemmon, Shirley MacLaine, Bruce Yarnell, Herschell Bernardi, Joan Shawlee i Lou Jacobi 
Sinopsi: Un gendarme treballador i fidel al cos de policia, s'enamora d'una de les prostitutes que ha detingut. Posteriorment, ell veurà com la seva feina i la seva vida canviaran radicalment si vol estar al costat d'ella.  
                    Premis: 1 Òscar (millor banda sonora adaptada)


Anàlisi del cartell
Es tracta d'un punt de vista mig o natural i d'un pla general, ja que apareixen dues figures i el context en el qual succeeix l'acció.
El cartell està realitzat mitjançant la il·lustració, i sobretot, la caricatura que es realitza dels dos personatges principals que interpreten Jack Lemmon i Shirley MacLaine.
A través de la caricatura, podem saber alguns detalls de les dimensions físiques i socials dels personatges que s'han construït per la narració del film.
A Jack Lemmon, el presenten com un home que treballa de gendarme, amb un físic mitjà,  impecable, preocupat i que observa el comportament de Shirley MacLaine.
A ella la presenten com una dona amb un físic voluptuós, sensual i amb comportaments seductors exercits amb seguretat.
La composició està formada pels següents elements: context o espai, els dos personatges i 
els crèdits (noms dels actors i títol del film).
La escena representada és una de les primeres que es veuen a la pel·lícula i, per tant, el moment en el qual es coneixen els dos personatges principals; quan Jack Lemmon l'han traslladat de zona i observa que hi ha alguna cosa estranya en el comportament de les noies que hi passegen. Entre elles, hi coneix una dona encantadora que vesteix amb mitges verdes.

El color que més destaca en el conjunt de la composició és el verd. Aquest color és el que millor representa la figura que interpreta Shirley MacLaine, ja que sempre vesteix amb mitges verdes i un llacet verd, com el gos que l'acompanya a tot arreu. Les mitges verdes són l'element identificador de personatge femení del film i el color que pren importància en el cartell. El color el trobem a l'entorn de la figura masculina, en el títol del film i en el cartell de l'hotel. 
Probablement, ens intenten representar el món en el qual es narren la majoria de situacions; el món d'"Irma la Dolça" i el canvi que viurà el personatge masculí (però que no desvetllarem per si no l'heu vist).

Alguns altres cartells del mateix film:




Més informació de la pel·lícula...

Us adjunto un meravellós tràiler animat:



Anteriorment, aquesta parella ja havia compartit cartell en un altre film encantador; "L'apartament" (1960). 


Avui en dia, es diu que les comèdies actuals no són com les d'abans. Què creieu que falta? O per què el públic creu aquesta teoria? Són els actors, els guions, el públic, el context actual...?

2 comentaris:

Marta M.Q. ha dit...

És xula Irma la Dulce. I mira que El Apartamento té renom però a mi no em va convéncer...
I pel que fa a la teva pregunta, podríem parlar-ne llargament. Jo crec que els diàlegs (i els actors en segon lloc) eren enginyosos, frescos, àgils. Jo prefereixo veure clàssics que pel·lícules modernes, la veritat. Avui dia la qualitat es troba més aviat a les sèries de TV.

Mònica ha dit...

Gràcies pel teu comentari Marta M.Q.!
No havia vist mai "Irma la Dulce" però em va agradar força. És divertida i ben rebuscada! :)
"El apartamento" a mi em va agradar força la primera vegada que la vaig veure!

Els clàssics tenen alguna cosa que no tenen les modernes, és cert! Tot i que, de vegades, encara podem veure alguna comèdia força interessant!

Salutacions!

Publica un comentari a l'entrada