25 de febr. 2011

"Grease"

Grease es converteix en un musical que reflecteix la high school dels anys cinquanta; amb els concursos de ball, grups d'amics, l'aparició del rock i una història d'amor entre els dos personatges principals. 

FITXA TÈCNICA
Títol: "Grease"
Títol original: "Grease"
Any: 1978
Gènere: Musical
Director: Randal Kleiser
Repartiment principal: John Travolta, Olivia Newton-John, Stockard Channing, Jeff Conaway i Barry Pearl.
Sinopsi: Danny i Sandy viuen un amor d'estiu, però quan s'acaben les vacances, la relació es trenca. Quan comença el curs escolar, els dos personatges es retroben a les aules del Rydell High, però en Danny ja no serà el mateix noi de l'estiu. 
Premis: Nominació a l'Oscar (millor cançó)


Anàlisi del cartell
En aquest cartell, s'utilitza el punt de vista natural i el primer pla, per tal de destacar el rostre dels dos actors, i dotar-los d'un ampli protagonisme per presentar el film.

Els elements usats són principalment dos: els actors (John Travolta i Olivia Newton-John) i els crèdits. 
La caracterització dels personatges ocupa 3/4 parts de l'espai del cartell, atorgant només una quarta part al títol del film "Grease", un text complementari "és la paraula" i crèdits tècnics i artístics. 
D'aquesta composició, però, cal mencionar el paper important que prenen els noms dels actors que encarnen els personatges principals; Danny i Sandy. Els noms apareixen en el marge superior, aïllat de la resta de crèdits, perquè tal i com he mencionat, els actors prenen un fort protagonisme per aquesta pel·lícula.
Cal recordar, que John Travolta provenia de l'èxit de l'any 1977; "Fiebre del sábado noche" i la seva popularitat era un fet reconegut.

La imatge que es pot veure en el cartell prové, curiosament, de l'última escena del film. 
Entre aquesta imatge i el text emprat en el cartell, no hi ha una relació estreta o explicativa per conèixer el tema del qual parla el film. La imatge mostra els dos personatges, i el text només ens informa que la paraula "Grease" és, senzillament, la paraula de la pel·lícula.

El color que més destaca en tot el cartell és el negre. El negre es troba en la camiseta i en el cabell de l'actor masculí, en la camiseta de l'actriu, en els noms propis dels actors, i en la frase que complementa el títol del film. Com a excepció, o color complementari en el cartell, podríem incloure el vermell, localitzat en el títol de la pel·lícula i en els llavis de l'actriu.

L'ambiguïtat de les paraules del cartell, s'utilitza com el recurs primordial per transmetre la idea d'un estil de vida, d'unes actituds i d'un món sencer. Si heu vist la pel·lícula, aquesta idea és força entenedora. Pels personatges d'aquest film, la seva generació té uns patrons de conducta determinats, influïts per una colla d'amics, els quals experimenten un canvi de rols entre nois i noies en l'era del rock.

Més informació de la pel·lícula...

A aquestes alçades, i comptant que aquest musical l'heu vist, em permeto adjuntar-vos un enllaç amb el final del film, el que es relaciona amb la imatge del cartell. Que ho gaudiu!!


Considereu aquesta pel·lícula entre els indispensables del cinema? Us plantejo un repte: quant cops l'heu vist?

I A LA PROPERA ENTRADA... un cartell d'una pel·lícula d'estrena!! Aquest cop, no us diré el títol i us deixaré amb l'intriga de dir-vos que hi tinc una breu relació personal amb aquest film!

Bon cap de setmana! Fins dilluns!

4 comentaris:

Innaia ha dit...

Gran pel·lícula. Malgrat que el meu coneixement de cinema clàssic sigui escàs, aquest és un exemple de film clàssic que ha de veure tothom. I sinó qui no ha ballat o cantat "You're the one that I want"!

sonia ha dit...

L'he vist tants cops, que ja no sabria quantes vegades són!!
Fins a la propera que tinc l'intriga de quina serà, se m'acut alguna però no estic segura.

Angel ha dit...

Definitivament si que es una indispensable del cinema, només cal veure les audiències de TV quan programen aquest film, els musicals basats en la película que encara omplen de gom a gom o l'èxit i el record de les seves cançons.


"Grease es converteix en un musical que reflecteix la high school dels anys cinquanta". M'agrada.

El que no m'agradaria tant és que High School Musical es convertís en el reflex dels instituts de principis del segle XXI en un futur.

Mònica Prieto ha dit...

Estic d'acord amb vosaltres, és un d'aquells films que l'ha vist gairebé tothom i un munt de vegades una tarda per la televisió!!

Angel, haurem d'esperar uns anyets per veure amb certa imparcialitat i objectivitat si "high school musical" es converteix en el que dius.. però no crec que vagin massa mal encaminats amb el film!

Gràcies pels vostres comentaris Innaia, Sonia i Angel!

Publica un comentari a l'entrada