5 d’abr. 2011

"El hombre que sabía demasiado"

El hombre que sabía demasiado és un versió del film que el director Alfred Hitchcock va estrenar l'any 1956.


FITXA TÈCNICA
Títol: "El hombre que sabía demasiado"
Títol original: "The Man Who Knew Too Much"
Any: 1956
Gènere: Intriga
Director: Alfred Hitchcock
Repartiment principal: Doris Day, James Stewart, Bernard Miles, Brenda de Banzie, Carolyn Jones, Daniel Gélin, Ralp Truman i Alan Mowbray
Sinopsi: Un matrimoni americà, que estava de vacances al Marroc, són testimonis de la mort d'un espia i del segrest del seu fill. La família MacKenna no sabran amb qui confiar, i sense adonar-se, es trobaran enmig d'una operació d'espionatge internacional.
Premis: 1 Òscar (millor cançó)

Anàlisi del cartell

Tant el punt de vista, com el pla emprat en aquest cartell, són difícils de concretar, degut a la composició final del cartell. Podríem considerar aquesta composició com un collage de personatges i escenes que succeeixen en el film.

El cartell el podríem dividir en quatre parts: dues parts superiors i dues inferiors:



La part superior està subdividida en dos: 
- esquerra: el nom del protagonista masculí (James Stewart), el logotip de la productora, i una de les escenes principals que al mateix temps s'utilitza per descriure el lloc on succeeix la narració dels fets.
- dreta: el nom de la protagonista femenina (Doris Day) i una altre escena del film.

La part inferior està subdividida en dos:
- esquerra: el títol del film "El hombre que sabía demasiado" i el nom del director
- dreta: el rostre dels dos protagonistes en blanc i negre

Tal i com podeu observar, són quatre divisions que podrien funcionar independentment unes de les altres, ja que no hi ha una relació temporal ni d'espai entre una subdivisió i una altre. Funcionen tant per si soles, que ni les tonalitats ni el mode del color són el mateixos entre elles. Mentre que en dues d'aquestes subdivisions s'utilitza el color, la imatge dels protagonistes apareix en mode blanc i negre.

Interpreto que es va utilitzar aquesta composició, i  la representació de diferents escenes i tonalitats de colors, per enriquir de dramatisme de les accions que es podran veure en el film, i la desesperació i desconcert dels dos protagonistes principals.
D'aquesta manera, el cartell ens transmet nerviosisme, confusió, desordre i desorientació.


Més informació de la pel·lícula...

Aquest film és una segona versió, que el mateix director Hitchcock ja havia gravat el 1934.

Us deixo amb un vídeo on podeu escoltar la cançó "Que será, será", per qui encara no l'ha escoltat mai. Jo em vaig quedar ben embovada quan la vaig escoltar de petita. Que ho gaudiu!




I A LA PROPERA ENTRADA... us faré una proposta!

2 comentaris:

Marc ha dit...

El cartell juga amb el descorcert dels protagonistes. La cinta és força angoixant, però la cançó principal de la banda sonora és molt i molt bonica! No sabia pas que sortís d'un film!

Mònica ha dit...

Marc, tens tota la raó! És molt bonica aquesta cançó!
Pel que he pogut llegir, sembla ser que Doris Day va quedar ben farta d'aquesta cançó després de gravar aquesta pel·lícula! Sempre que algú la veia, li demanava que la cantés!

Publica un comentari