Aquest bloc farà un repàs per la història del cinema mitjançant els diferents cartells promocionals de les pel•lícules. S'inclouran films de tots els estils, procedències, temàtiques i de totes les èpoques del cinema fins l'actualitat.
Benvinguts/des a "Cinema en Cartells"!
Avui us porto un regalet bibliogràfic! Me'l van regalar la setmana passada, però el vull compartir amb vosaltres perquè té molta relació amb el bloc.
Es tracta de: "Film Posters of the 50s: The Essential Movies of the Decade".
Tal i com veieu, és un llibre recopilatori de més de 100 cartells de cinema dels anys 50.
El paper és de gran qualitat, els colors són molt vius, i apareixen cartells en diversos idiomes (castellà, anglès, japonès, francès, italià..), tot i que la gran majoria es troben en anglès.
De vegades, ens mostren el mateix cartell en diferents llengües o dissenys. Seria el cas, per exemple, del film d'Elizabeth Taylor "La casa sobre el tejado de zinc" (1958) en el qual es pot observar la versió del cartell a Japó i a EUA.
Els cartells estan ordenats de forma temàtica o intèrpret, segons el cas.
1) Hi ha cartells a doble pàgina; com el fantàstic cartell del film "D'aquí a l'eternitat" (1953) en la versió francesa, 2) cartells a pàgina sencera; com l'alegre cartell de "Cantant sota la pluja" (1952) en versió italiana, o 3) cartells a mitja pàgina, com "Vacances a Roma" (1953) en la seva versió italiana.
Instantània del llibre, amb el cartell "D'aquí a l'eternitat" (1953) Font: www.todocoleccion.net
Encara l'estic admirant, tot i que ho he de fer de mica en mica, i serà una molt bona font d'informació per posts posteriors. Així que ja us aviso que el cartell que veurem d'aquí dues setmanes és un dels que es troben en el llibre.
Mesos enrere, vam parlar d'inspiracions o casualitats entre els dissenys dels cartells de pel·lícules estrenades al cinema. Les podeu recuperar aquí(I) i aquí(II).
En aquells posts anteriors us havia comentat que molts cartells de cinema estaven inspirats en obres d'art, cartells i fotografies.
En veiem uns quants?
Normandie (1935) vs Titanic (1997)
El cartell per al transatlàntic "Normandie" el va realitzar el pintor francès Adolphe Mouron, més conegut com a Cassandre. El seu estil es caracteritzava per usar un estil lineal i gràfic. Aquesta inspiració sempre la recordaré quan una professora d'història de l'art (una assignatura que vaig fer fa mil·lennis) ens ho va mencionar. Vaig quedar ben sorpresa de la semblança entre els dos cartells, i ja no m'oblidaré mai!
La jove de la perla o Noia amb turbant (1665) vs La jove de la perla (2003)
El quadre de "La jove de la perla" (o Noia amb turbant) va ser obra del pintor holandès Jan Vermeer. La seva obra, tal i com demostra aquesta pintura, representava escenes quotidianes amb una lluminositat especial. Aquesta lluminositat s'intenta mantenir en el cartell del film de Johansson i Firth, tot i que en aspectes diferenciats entre els dos actors.
La llibertat guiant el poble (1830) vs Les miserables (1982)
L'obra de "La llibertat guiant el poble" va ser realitzada pel pintor francès Delacroix i és el màxim exponent de l'escola romàntica. Les coincidències amb el cartell del film de Robert Hossein no són difícils de trobar.
Probablement existeixen moltes més coincidències amb obres d'art o amb cartells anteriors als films. I vosaltres? En coneixeu alguna?
I la setmana que ve, quin cartell analitzem? Contesteu a l'enquesta que trobareu al lateral esquerra del bloc. Gràcies!
Aquesta setmana hi haurà dos posts, i el d'avui és molt especial...!
Els amics del bloc "Cine a lo pareja" (Cinecito i Cinexina) m'han atorgat el "Premio Bloggero"! Moltes gràcies amics!
Per cert, us convido a tots que passeu pel seu bloc! És molt interessant la seva història!
El premi té una petita penyora que s'ha de complir si has sigut guardonat amb aquest premi:
Has d’anunciar-ho amb una entrada al teu blog.
Premiar a altres 10 blogs i avisar-los
Enllaçar el blog que t’ha concedit el premi
Compartir una frase i explicar perquè t’agrada.
Sobre la frase... n'he tingut moltes ballant pel cap, però al final m'he decidit per una:
<<La meva àvia sempre deia que això, també passarà...>>
Aquesta frase està extreta del film "La boda del meu millor amic", una de les meves
debilitats cinematogràfiques (m'encanta el guió, els actors, etc). Sempre em fa somriure, tot i que em conegui els diàlegs de cap a peus.
He escollit aquesta frase perquè és quelcom semblant a la frase "don't worry be happy". No t'entristeixis, no t'amarguis, perquè això què està passant ara i que t'està preocupant, també passarà.
Sobre els blocs a triar, també és molt difícil, i tot i que hi ha blocs que ja els hi han atorgat, els hi donaré igualment perquè són els que segueixo habitualment:
- Porcions, perquè m'encanta la seva filosofia de 400 paraules.
- It's not a phase, perquè tenen un bloc amb convicció, realista, profundament treballat, i amb passió pel cinema.
- Jordicine, perquè és un veterà de la blogosfera de la qual t'has d'emmirallar si vols obtenir la qualitat dels seus posts i la fidelitat dels seus seguidors.
- Parlem una mica de cinema?, una altre veterana de la blogosfera, on em llegeixo tres o quatre posts sense adonar-me!
- M.A.Confidential, perquè gràcies als les informacions dels seus posts vaig poder gaudir d'una gran nit de cinema a la fresca, a "Sala Montjuïc"
- Cine a lo pareja, perquè era un bloc que no coneixia i que em té molt intrigada (tenen un interessant joc de cinema que no vaig poder evitar!)
- Wonder Films Cinema, perquè és un blogger cinèfil del qual sempre aprenc noves coses que ni coneixia!
- Las fotos de las estrellas, perquè no puc evitar passar-m'hi hores i hores, observant meravelloses fotografies de l'Audrey, la Marilyn, l'Ava...
-Lost highway blog, perquè m'intimida amb la qualitat i la dedicació que aporta a tots els seus posts.
En principi, rebre aquest premi obliga a complir les tasques que abans he mencionat. Jo em conformo, si em dieu que us he alegrat una mica el dia!
Pel·lícula d'aventures, de romanticisme dels clàssics, amb un heroi salvatge i la presència del gran Charlton Heston. De què estem parlant? De Cuando ruge la marabunta.
FITXA TÈCNICA
Títol: "Cuando ruge la marabunta"
Títol original: "The Naked Jungle"
Any: 1954
Gènere: Aventura
Director: Byron Haskin
Repartiment principal: Charlton Heston, Eleanor Parker, Abraham Sofaer, William Conrad i Douglas Fowley.
Sinopsi: El propietari d'una gran plantació de cacau a Amèrica del Sud, decideix casar-se amb una dona que no ha vist mai, a través de correspondència. D'aquesta manera, pot assegurar descendència i propietaris per les seves terres. Però mentre això succeeix, una plaga de formigues assetja de destruir-ho tot.
Anàlisi del cartell
El cartell ens presenta diferents plans (primer pla, pla sencer i pla general) en un punt de vista mig o natural. Els tres plans utilitzats s'usen per mostrar llocs, accions i personatges diferents. Aquesta mateixa divisió es realitza de la mateixa manera amb l'ús del color i del traçat dels retrats, que incrementen dramatisme en les accions dels personatges.
Per resumir-ho, el cartell es divideix en tres parts:
1. Part superior: amb els dos personatges principals (Heston i Parker) amb actitud aparentment romàntica, de línies senzilles i amb color.
2. Part entremig: amb el personatge masculí interpretant el paper d'heroi, amb línies treballades i ús dels grisos per atorgar dramatisme a l'acció descrita.
3. Part inferior: títol del film i personatges difosos amb traçats poc detallats.
Quan a la part superior menciono "actitud aparentment romàntica", em refereixo a l'actitud que ofereixen els dos actors, al públic. Si observem la imatge ràpidament, creiem que estan en actitud passional i que després d'aquesta imatge li segueix un d'aquells petons "Made in Hollywood" del cinema clàssic (tan naturals, passionals i admirats alhora). (Espero que capteu la meva ironia amb la paraula "natural". Un dia hauré d'analitzar els petons del cinema clàssic, que tanta admiració i somriures em desperten...)
Però no crec que així sigui, ell es mostra per sobre d'ella (actitud de superioritat i menypreu) i ella es mostra amb certa inferioritat i valentia perquè el mira amb els ulls oberts. Ell no els té oberts (certa senyal de covardia). Gairebé puc assegurar que es tracta d'una rèplica del que succeeix en la cambra del personatge femení en una acció carregada de dramatisme, intensitat i violència.
La part d'entremig del cartell, em sorprèn, ja que ens mostra gairebé la resolució del film.... no en diré més...
La part inferior ens mostra els personatges difosos que es relacionen amb els nadius de la zona i ens presenta la perillositat de la "marabunta" amb el color vermell. Color que ens avisa de perillositat i de guerra.
Tanmateix, no es tracta del mateix vermell que es converteix en el fons dels dos personatges en la part superior. Símbol de passió, amor i romanticisme.
Més informació de la pel·lícula
Hi ha escenes del cinema que passaran a la història... escenes i diàlegs. Alguns diàlegs sorprenen per la seva temàtica en períodes de censura, sense que es digui explícitament sobre què s'està parlant.
Veiem-ne un exemple contundent:
Christopher Leiningen (Heston): "La única exigencia que yo imponía era que todo cuando subiese por el río fuese nuevo. Que valiera la pena. Por ejemplo, el piano ante el qual se sienta jamás fue abierto por nadie antes de su maldita llegada."
Joanna Selby (Parker): “Si usted supiera más de música, se daría cuenta de que un piano suena mejor cuando se ha tocado. Éste no es un buen piano.”
Contundent, no creieu? Jo em vaig quedar ben bocabadada!!
Fa un parell de setmanes aproximadament, "Cinema en cartells" i una servidora van ser entrevistats per Marta Arjona, col·laboradora de l'emissora de ràdio Ona Valls FM, en el qual hi realitza una secció sobre blocs i pàgines webs.
Fa dues setmanes va ser el torn de "Cinema en cartells" i tot seguit us adjunto la gravació de l'entrevista amb algunes de les preguntes que ens van fer sobre el bloc.
Aprofito aquest post per donar les gràcies a la ràdio Ona Valls FM, i en especial a la Marta Arjona per pensar en el bloc i donar-hi una oportunitat de difusió!
